Un record per a en Joan Ribas
En Joan i jo vàrem néixer i créixer al número 33, tercer pis, de la Rambla de Girona. I no, no érem germans, només veïns de replà, però ens estimàvem com si ho fóssim. Ho compartíem gairebé tot, pares, mares i sobretot la senyora Angeleta, aquella àvia que ell tenia a casa i els del tercer segona a la llunyania de l’Empordà i les Guilleries.
Ja de grans em va confessar com havia rebut la notícia que els veïns del davant havien augmentat la família. Sembla que aquell 5 de maig que vaig arribar jo, la senyora Catalina, la seva mare estimada, esperava en Joan a la tornada dels hermanos per donar-li la bona nova. “Saps què ha passat? A la senyora Lola d’aquí al davant, una cigonya li ha portat una nena preciosa... Demà podràs anar a conèixer-la.”
I en Joan, que ja tenia deu anys, es va emprenyar molt, perquè sabia molt bé que les nenes ni les porten les cigonyes, ni venen de París; però no va poder replicar, perquè així s’explicaven les coses en aquells temps.
Potser llavors, amb només deu anys, en Joan ja va començar a donar senyals de qui seria de gran, aquell vailet de ment clara i opinió crítica.
Descansa en pau, amic. T’estimem i et recordarem sempre.