Paquita Gorgoll Campà
Quan recordem una persona que ens ha deixat, evoquem també un paisatge humà que perviurà en nosaltres, i assumim un llegat que, vulguem o no, dona i donarà sentit a les nostres vides.
La Paquita Gorgoll Campà, la tieta Paquita, va morir abans-d’ahir a l’edat de 77 anys. La seva mort, però, no s’emportarà una petjada, una cultura (en el sentit més ampli) i uns valors, tot allò que ens va saber transmetre amb la seva vitalitat i les seves ganes de viure, no només als més propers, sinó també al conjunt dels que la van conèixer. Perquè, al cap i a la fi, al marge de la rellevància pública que s’hagi volgut donar o deixar de donar a una persona des dels pedestals informatius, hi ha també allò que cadascú és en l’espai més íntim, en la invisibilitat, i fa possible que un poble, en aquest cas Amer, sigui d’una determinada manera i no d’una altra. En un món dominat per les aparences de les xarxes socials, en un món obsedit a fer-se visible a qualsevol preu, també ella i moltes altres persones -de fet, la majoria de la societat- han ofert des de l’anonimat una engruna d’elles mateixes en la configuració d’un poble, que no és sinó la suma de tots els que hi viuen i hi han viscut. El seu somriure insinuat, els seus gestos decidits, la seva veu (cridanera de vegades, càlida altres vegades) i el seu tarannà obert i acollidor segur que ens ajudaran a comprendre millor qui som, d’on venim i on anem.
Un pensament molt especial per als familiars més propers: el seu fill, en Lluís, i la Judit; els seus nets, en Dídac i l’Ona, i la seva germana Maria.
Ens acomiadarem de la Paquita avui, a les 10 del matí, a la parròquia de Santa Maria d’Amer.