En Xicu de Cal Degollat
Com va escriure fa anys l’Enric Ramionet a la revista Gavarres, “en Francesc Butiñach era a primer cop d’ull un home de caràcter, algú que per contenir els excessos de la clientela, com tanta gent que la vida havia situat davant d’una pissarra o darrere d’un taulell, va aprendre a mantenir un posat lleugerament malcarat. Però en Xicu ja no enganyava ningú. Tothom sabia que era un home que tendia a la broma; i en aquest cas tothom és molta gent, ja que en Xicu era extremadament popular. De fet, se’l coneixia com en Xicu-de-Cal-Degollat, dit així, com un nom llarg, com un àlies”.
Per a l’avi Xicu, Cal Degollat era una part important del seu món. Encara que ja feia anys que estava jubilat, venia dia sí dia també al bar restaurant, ja fos per prendre un cafè o amb qualsevol pretext, per mantenir el contacte amb la clientela habitual i fer petar la xerrada.
Els de casa recordarem l’avi Xicu com un enamorat de la seva dona, com l’avi més fàcil del món, amb el seu caràcter peculiar, entranyable, que no et deixava indiferent, i l’actitud positiva i sàvia que en tot moment va mantenir davant la vida.
Fins i tot abans-d’ahir, en les seves darreres hores, quan li vam preguntar “Com estàs?”, la resposta va ser simplement: “Bé.” Era la resposta habitual, la que deia sempre encara que no fos veritat.
El buit que deixa a la família no el podrem omplir, però serà més lleuger gràcies a la moltíssima gent que el coneixia i l’apreciava i que mantindrà viu el seu record.
La cerimònia exequial en sufragi de la seva ànima se celebrarà avui, a les 4 de la tarda, a l’església parroquial de Sant Feliu de Llagostera.