Joaquim Vivas, un vilobinenc il·lustre
Mor als 99 anys un pioner en les tècniques de ramaderia. Va restaurar el castell de Vilobí d’Onyar
Joaquim Vivas i Solà, que va morir dissabte als 99 anys, és un personatge clau en la història moderna de Vilobí d’Onyar i també de la Selva. Per una banda va treballar per a la recuperació de la memòria històrica i arquitectònica d’un dels grans monuments del municipi i la comarca, el castell de Vilobí, i, per l’altra, va ser un avançat en els seus temps, els de la postguerra, en la modernització de les tècniques agrícoles en les terres que va conrear. També va ser un dels fundadors de la cooperativa agrícola de la vila, coneguda com “el sindicat”.
La història de Vivas i la seva família no és com la de qualsevol altra. Nascut a Calella (Maresme), ell era sastre i el seu pare, farmacèutic. El castell i les terres les va heretar la família el segle XIX de Pere Madrenys i Boada, empresari que havia fet fortuna a Cuba i parent seu. El patrimoni, en mans de diferents masovers, havia estat dividit amb els anys en diferents parcel·les i eren poc productives. El 1872 Madrenys va comprar el castell i les terres al comte Solterra. Un dels seus avantpassats n’havia estat masover. Quan va morir Madrenys va deixar l’herència als seus quatre fills. El 1942 un d’aquests fills el va cedir al pare de Vivas, Josep Maria.
En plena postguerra Joaquim Vivas ja havia decidit canviar de feina, fer-se pagès i anar a viure a les terres que la família tenia a Vilobí. Sense tenir experiència prèvia en la ramaderia va ser un dels primers ramaders que va posar una munyidora a les vaques a la comarca, va ser el primer que va comprar un tractor i va col·locar un sistema de regadiu desconegut en aquells verals en aquells anys. Com assenyalen ara els seus fills, va ser un “neorural” avançat als seus temps. Probablement un fill de pagesos no hauria iniciat aquell procés de modernització.
L’altra gran herència que deixa és la reconstrucció del castell, una edifici mil·lenari, ja citat l’any 885, que a diferència de molts altres de la comarca, com els de Farners i Montsoriu, es va aixecar arran de terra com a casa forta perquè els propietaris pugessin defensar les terres en uns anys convulsos.
El 29 de gener del 1993 Jordi Pujol li va concedir la Medalla de l’Agricultura Catalana. També va rebre el guardó de vilobinenc il·lustre el 2015 i el premi al mèrit en la Fira de la Llet. També va cedir documents de rellevància història al consistori.
La cerimònia de comiat va tenir lloc ahir a l’església parroquial de Sant Esteve a Vilobí d’Onyar. Un dels fills, Joaquim, és actualment tinent d’alcalde a l’Ajuntament.