En la mort de Miquel Callís, des de l’Alguer

Company de l’ànima, t’escric des de l’Alguer; saps que un dia vàrem estar aquí amb els amics Rotarys de Banyoles. Tu com a gran patriota, et vas fixar primer de tot en els noms de carrers tan nostres com ara carrer Catalunya, carrer del Pou Vell o via Banyoles. Fa poca estona que hem vist passar el tren que tant et feia riure, suposo que pel seu nom, com és el Trenino Catalano, carregat de visitants recorrent la ciutat.

Sempre has estat generós amb tothom, família, amics, i en gran manera amb els teus treballadors. Miquel, avui aquí, a l’Alguer, hi ha un treballador teu, en Pere, ja saps de qui et parlo, i m’acaba de dir: Lluís, he plorat tant la mort d’en Miquel com per la mort del meu pare. En allò personal, pel que feia a mi, sempre tenies un elogi, una bona paraula, i el millor consell a seguir era en aquells vespres del dimarts amb els companys Rotarys de Banyoles. Tu has compartit i practicat l’amistat que divulga el Rotary Club, i hi has estat fidel fins a l’últim moment.

Per tu, amic Miquel, per l’Anna Maria, per les teves filles, Dolors i Susanna, i tota la família. Segur que un dia ens retrobarem tots plegats, al lloc on ens varen prometre en el catecisme, ja sigui al cel, o bé on Déu ens aculli.