Nawaf al-Ahmad al-Sabah, l’emir de Kuwait

Nawaf al-Ahmad al-Sabah, emir de Kuwait, va morir dissabte als 86 anys, un mes després d’haver ingressat d’urgència en un hospital, segons ha fet saber la televisió oficial kuwaitiana. Poc després de l’anunci del traspàs, el Consell de Ministres ha nomenat el príncep hereu Mishaal al-Ahmed, de 83 anys, nou emir de Kuwait, el dissetè de la història del petit país.

Nawaf va assumir el poder com a emir el setembre del 2020, però a finals de l’any següent va delegar “algunes de les seves competències constitucionals” al príncep hereu, Mishaal al-Ahmed, de 83 anys, el nou emir del petit país del Golf, d’acord amb la Constitució del país.

Durant el seu curt mandat, l’emir traspassat va fer diverses visites a països occidentals per motius mèdics, principalment a Itàlia, enmig de rumors sobre el seu deteriorat estat de salut i la seva incapacitat per continuar al capdavant del país. El seu antecessor, el xeic Sabah, tenia 91 anys en el moment de la seva mort i, durant els seus més de 14 anys de regnat, el seu estat de salut va ser tractat amb opacitat, ja que la cort mai va desvelar la naturalesa de les seves crisis de salut i tampoc va informar de la causa de la seva mort.

El funeral de l’emir Nawaf va tenir lloc diumenge, a la mesquita de Bilal bin Rabah, a la capital Ciutat de Kuwait. Va ser una cerimònia íntima i limitada només als seus familiars, segons l’agència oficial de notícies kuwaitiana, citant la Casa del Rei. Alhora, el Consell de Ministres ha anunciat dol oficial al país durant quaranta dies i el tancament dels departaments oficials durant tres dies. Després del funeral, el nou emir, el xeic Mishaal, que té dues esposes i dotze fills, va fer el jurament del càrrec davant el Parlament i, segons la llei del país, tindrà un any per designar el seu príncep hereu.

Kuwait és l’únic entre els estats àrabs del golf Pèrsic que té un Parlament elegit democràticament, si bé la vida política i econòmica d’aquest petit país petrolier es caracteritza des de fa dècades per una continuada confrontació entre els dos poders, que es va aguditzar després de la covid-19 per acusacions mútues de corrupció, falta d’eficiència i abús de poder.

Malgrat tenir grans reserves de petroli, molts dels serveis bàsics del país, que té poc més de quatre milions d’habitants, estan en crisi a causa de les continuades disputes polítiques. Aquesta falta d’estabilitat ha foragitat els inversors i ha frustrat les esperances de reforma en un país ric que intenta diversificar-se com estan fent els seus veïns del Golf.