Mor als 89 anys el popular historiador i activista de la Bisbal Jordi Frigola

L’historiador bisbalenc Jordi Frigola i Arpa va morir diumenge als 89 anys. La seva trajectòria va ser coneguda sobretot per l’estudi i la difusió de la història de la Bisbal, de la qual n’era una eminència. Va ser, a més, un home de país que va lluitar pel reconeixement de la cultura i la llengua en plena dictadura i es va mantenir sempre en la primera línia en el combat pel reconeixement nacional de Catalunya. A finals dels 50 i principis dels anys 60 va ser un dels fundadors i impulsor de l’escoltisme a la Bisbal.

Frigola, nascut el 14 de setembre del 1934, era el fill d’un conegut comerciant d’explosius, que subministrava sobretot pirotècnia per a les festes majors i la revetlla de Sant Joan. Com explica Roger Font Vilagran (laguait.cat) Frigola va poder dedicar temps sobretot a la seva gran passió, la història i l’exploració d’arxius tot i que de jove va estudiar peritatge mercantil. Ell mateix admetia que la Guerra Civil el va marcar de ben petit i va anar a viure un temps a Fonteta per por als bombardejos.

També va ser coneguda la seva implicació en la resistència contra el franquisme i en l’Assemblea de Catalunya. Va participar en un dels episodis més coneguts a la Bisbal en ple franquisme, les detencions del 1968 després que el matí del 12 de setembre d’aquell any van aparèixer centenars de petits cartells enganxats arreu a favor de l’ensenyament del català a l’escola. La campanya va ser organitzada per Òmnium, de la qual Frigola també n’era membre.

L’edició dels cartells s’havia fet a Barcelona a partir d’una iniciativa d’un sector de catalanistes resistents al règim entre els quals hi havia qui al cap d’uns anys seria conseller de Cultura de la Generalitat, Joaquim Ferrer.

La Guàrdia Civil va detenir i incomunicar quatre joves, entre els quals Enric Matarrodona, que en el futur seria el director d’El Punt. Frigola, que va distribuir els adhesius i que llavors tenia 30 anys, també va ser un dels detinguts. Ambdós, juntament amb Pere Ribas, van ser conduïts a la caserna emmanillats pels carrers de la Bisbal. Al cap d’uns dies es va saber que la intervenció del bisbe Narcís Jubany i del patrici bisbalenc Narcís de Carreras i Guiteras, president de la Caixa, a instàncies entre altres de l’alcalde de la Bisbal, Ernest Bou Janoher, varen poder més que les intencions del jutge titular, el conegut Miguel Pérez Capella. El cas va quedar, en teoria, arxivat per sempre més.

Quan va morir el seu pare, la Guàrdia Civil li acabaria tancant la botiga de pirotècnia i n’obriria una altra d’antiguitats i ceràmica, el sector més rellevant del municipi.

La seva afició per la història de la Bisbal i el Baix Empordà, com recorda Roger Font, la va il·lustrar amb articles de referències en revistes com “El Drac” o “Gavarres”. També organitzava visites guiades al poble i va fer el llibre dedicat a la història de la Bisbal de la prestigiosa col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona”. El 1972 Frigola, que també havia col·laborat a Ràdio Bisbal, va publicar el llibre “El castell de la Bisbal” juntament amb Joan Foxà i Romaguera.