Mor als 101 anys Carme Mitjà, mare del reconegut ceramista bisbalenc Carles Sala

Carles Sala i Mitjà, el ceramista bisbalenc de més projecció internacional reconeix que la seva mare, Carme Mitjà i Rubau, va ser un “puntal” durant tota la seva vida, sobretot quan va fer la transició d’oller tradicional a artista contemporani. La Carme va morir dissabte als 101 anys després de formar part d’una de les nissagues de ceramistes més conegudes de la Bisbal i el Baix Empordà, que es remunta a gairebé dos segles, just quan Francesc Sala i Rita Muñoz, els besavis d’en Carles, es van instal·lar a la Bisbal i van obrir el primer negoci de ceràmica.

La Carme era natural de Sant Sadurní de l’Heura i era orfe i, per tant, amb pocs recursos. Tenia quatre germans i de ben jove es va acostumar a cuidar els menuts de moltes famílies de la Bisbal, entre els quals hi havia el conegut historiador Jordi Frigola, que va morir diumenge.

En les seves estades al poble va conèixer Enric Sala amb el qual es va casar de molt jove. Al seu costat, en el conegut establiment de l’Ollaire, va aprendre l’ofici de terrisser i va donar suport al seu fill quan aquest va canviar el rumb del negoci i va convertir la botiga el 1973 en el seu propi taller de creació, conegut a la llarga com a “Chez Sala” per la gran quantitat de francesos que en van ser clients i que van promoure l’obra del bisbalenc arreu del seu país, on ràpidament va aconseguir l’estatus d’eminència.

La seva esplèndida trajectòria inclou, com explica ell mateix, llargues estades al Japó, col·laboracions amb artistes com Modest Cuixart i exposicions arreu del món. “Ningú és profeta a casa seva i potser se m’ha reconegut més fora que a la Bisbal.”

El Terracotta Museu del poble, amb tot, ofereix aquests dies una exposició d’un artista que va estar al costat de la mateix reina d’Anglaterra i que ha venut obres a pràcticament col·leccionistes de tot el món, com la coneguda baronessa Thyssen.

El seu bon amic Enric Pacreu defineix Carme Mitjà com una dona “excepcional”. “Fins al final tenia el cap despert i clar.” D’aquí dos mesos Mitjà hauria fet 102 anys i el seu fill, que en té 83, creu que era la dona més gran del municipi. “El meu pare va morir molt jove, quan en tenia 60, i sense ella m’hauria costat molt més tirar endavant.”