Mor Silveri Kirchner, fundador del Cercle Català de Lausana el 1969

Silveri Kirchner i Valls (Barcelona, 1934), fundador, secretari i antic president del Centre Català de Lausana, va morir dilluns als 89 anys. El conegut activista era soci d’honor de l’entitat des del 2022. La va fundar el 1969 i la seva lluita, també en temps tan difícils com els anys setanta, li va valer el reconeixement no només de la comunitat catalana a Suïssa sinó també el premi Josep Maria Batista i Roca (1991), que atorga l’Institut de projecció exterior de la cultura catalana.

En Silveri va visitar Suïssa per primer cop el setembre del 1959 fent dit. Més endavant, amb 25 anys, fugint del franquisme, va decidir instal·lar-se a Ginebra a casa d’uns amics del seu pare. Amb tot, ho va fer sense abandonar mai les seves arrels nacionals, culturals i lingüístiques en un moment en què aquestes estaven essent oprimides, com sabia molt bé, al seu propi país.

Infermer de professió, va conèixer Pierrette Zufferey amb la qual es va casar i va tenir dos fills. “Ella també va aprendre català perquè sabia la situació que vivia la nostra llengua al país i ell, és clar, hi va insistir”, explica Núria Inglin, l’actual presidenta del Centre Català de Lausana, que admet que sense l’empenta del fundador hauria estat molt difícil reunir la comunitat catalana aquells anys a la ciutat. En Silveri també va crear la biblioteca del centre.

L’activitat a Suïssa no es va limitar a ser un gran catalanista a Lausana., Va participar en els Jocs Florals a l’exili que es van fer a Zuric i Ginebra i després en va organitzar uns a Lausana. El 1963 va contactar amb altres emigrats catalans, molts per motius polítics i altres per racons econòmiques, de la Suïssa de parla alemanya. Havien creat una associació coneguda com la Casa Nostra de Suïssa i en va ser col·laborador actiu gairebé fins a la seva dissolució el 2022.

Va ser el secretari del Centre Català de Lausana fins al 2010. “Després continuava venint i col·laborava amb tot el que podia. Durant molts anys va ser ell mateix el que donava les classes de català i quan podíem viatjàvem a Catalunya, encara que fos amb un 600”, recorda Inglin, que defineix el fundador com un “home incansable”. També escrivia articles pel “Butlletí” i feia, quan calia de bibliotecari. “ Va ser durant gairebé mig segle un gran difusor de la nostra cultura i les nostres tradicions”, assenyala el centre en la nota de comiat que ha escrit pel seu antic secretari.

“Gràcies a la seva empenta ara tenim un centre plenament viu. Hem creat fa poc una colla de castellers, que està tenint un gran èxit, i hem tingut debats vius sobre la situació que es viu a Catalunya, amb la participació de Marta Rovira i Artur Mas entre d’altres”, assenyala Inglin.