Recordant Joan Lladó Llagostera
Ahir al matí em va arribar la notícia del traspàs del senyor Joan Lladó. No m’ha sorprès; fa pocs dies em varen comunicar que no estava gaire bé. Però sí que m’ha sacsejat els sentiments, i molt, ja que amb ell vàrem començar una amistat el 1993 que mai podré oblidar.
Senyor Lladó, gràcies pel gest que va fer per celebrar el cinquè aniversari de Girocentre. Si no hagués sigut per vostès aquest somni no s’hauria pogut realitzar. Gràcies per estimar Girona perquè tot i venir de Barcelona seguia les tradicions. Mentre vàrem tenir obert, el dia de Sant Narcís venia a esmorzar i anava a l’ara basílica de Sant Fèlix. Va arribar la jubilació però Girona li tenia el cor robat i no va marxar. S’hi ha quedat fins al seu darrer alè de vida. Gràcies per aquell sopar amb tanta gent, gracies per aquelles bromes quan veníem amb en Raimon. Es treia els forros de les butxaques i em deia: “Ha vingut la Carme, ja tinc les butxaques buides.” De broma, això sí. És curiós. Abans de saber que no estava bé fa pocs dies vaig haver de canviar una contrasenya i sap quina havia posat? La de Lladó i 93, l’any. Potser no ho havia d’haver esmentat, però que el tinc present, Majestat 1992.
Ahir va ser la cerimònia. Jo no hi vaig poder anar per contratemps de salut. Hi vaig ser de pensament. A les tres vaig estar al costat de la Laura. Vostè té filles, nets i una gran família del Girocentre, El Corte Inglés i de Girona i amics a tot arreu.
Gràcies per tot el que va fer.
Descansi en pau.
* Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona