Joaquim de Toca, el company
Fa pocs dies del traspàs del nostre company i amic Joaquim de Toca i de Ciurana, segon president de la delegació a Girona del Col·legi Oficial de la Psicologia i col·legiat d’honor. S’ha escrit a bastament de la seva trajectòria personal, de vida i professional, en la qual no insistiré. Des del Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya, però en concret des de la delegació de Girona, li volem agrair la gran tasca que va realitzar en les primeres fases de la implantació col·legial a Girona en la continuïtat dels primers serveis, la formació i l’impuls de la psicologia a les comarques gironines.
Important varen ser les múltiples col·laboracions institucionals sobretot amb entitats que formen part del tercer sector. Va ser una època molt profitosa, la xarxa de serveis i de recursos que en Joaquim va impulsar conseqüent a les necessitats percebudes des d’una mirada feta al servei dels ciutadans.
En destacaré la creació de Psicòlegs sense Fronteres, probablement l’embrió del que coneixem avui per Psicoxarxa Solidària, un servei d’atenció als més vulnerables, i els vincles amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, possible embrió també del que avui coneixem com a Fòrum Sanitari amb altres Col·legis Professionals.
Va ser una perspectiva que no hauríem de perdre mai en un moment social i històric d’alta necessitat d’atenció a les persones. En Joaquim era, per sobre de tot, un humanista, creient i exemple de com els valors es materialitzen en fets i en com les seves reflexions sempre portaven implícites accions, ben pensades, d’ampli recorregut, innovadores, entusiastes, amb una mirada convincent i aquells ulls brillants de qui té el pensament clar.
Uns més que altres hem tingut la sort de poder compartir hores de treball, saviesa i bon fer, amb un tarannà serè, obert i flexible, agradable, proper, honest amb ell mateix i amb el que l’envoltava, i sobretot molt tolerant amb aquells que pensaven diferent.
Home creient, va saber prendre les millors decisions al llarg de la seva vida i la família va ser el seu espai de referència vital. Com a col·legiat d’honor va poder gaudir aquest reconeixement en vida, amb l’acompanyament de la família i dels companys de la psicologia.
Personalment, en la triple coincidència d’espais participatius, al COPC, a l’Ajuntament de Girona i a la Generalitat de Catalunya, en destaco la seva voluntat de servei, que no era poca cosa en moments com els que ens ha tocat viure. Per això, en nom propi, de la junta rectora del COPC, de treballadors i de molts companys i amics de professió, et dono les gràcies. Joaquim, descansa en pau.
* President delegació Girona del COPC