Bat-Sheva Dagan, la nena que va sobreviure l’infern d’Auschwitz

Una de les últimes supervivents i més reconegudes a Israel de l’Holocaust, Bat-Sheva Dagan, va morir ahir als 98 anys, segons van confirmar mitjans del paísl. L’escriptora i educadora, que va perdre tota la família a Polònia, va passar vint mesos al terrorífic camp d’Auschwitz, la història del qual torna a estar aquests dies a primera línia gràcies a la pel·lícula “Zone of interest”.

Dagan, guardonada diferents cops al seu país per la seva contribució en l’explicació del genocidi als nens, era la vuitena de nou germans d’una família jueva. Després que els seus pares fossin deportats i assassinats al camp d’extermini de Treblinka l’agost del 1942 va escapar de Polònia cap a Alemanya, però va ser descoberta, feta presonera i deportada a Auschwitz el maig del 1943. Tot i que tenia menys de deu anys va sobreviure a dues de les horroroses marxes mortals que organitzava el règim nazi fins que va ser alliberada per tropes britàniques el maig del 1945. Va ser l’única supervivent de la família. Tots els seus germans i germanes van ser exterminats.

Es va casar amb un soldat anglès i ens van instal·lar a Israel, on va estudiar educació i psicologia. Va intentar superar el trauma escrivint llibres, poemes i cançons i va desenvolupar un mètode pedagògic per explicar als nens l’Holocaust. De fet, se la considera la gran pionera en aquesta matèria.

Va ser convidada a jornades sobre el genocidi als Estats Units, el Canadà i l’antiga URSS. Als anys vuitanta va treballar pel govern d’Israel en missions diplomàtiques arreu del món. Va visitar Auschwitz cinc vegades i el 2016 va donar al memorial del centre un petit dibuix que va tenir amagat mentre va estar tancada. Li va donar una altra de les noies del camp. En el dibuix s’hi podien veure dues petites sabates i el missatge “deixa que et portin cap a la llibertat”.

El 2010 el museu memorial d’Auschwitz va publicar el seu llibre “Si les estrelles poguessin parlar”. En una entrevista publicada pel Centre Mèdic Chaim Sheba sobre com s’ho feia per explicar un tema tan delicat com aquest als nens petits va admetre que s’havia posat una única condició, que les històries tinguessin un final feliç per no robar als que la llegien o l’escoltaven “la fe en la humanitat.”