Mor l’escriptor turc Mario Levi, el sefardita enamorat de Barcelona

L’escriptor turc Mario Levi, un dels més traduïts del seu país, va morir ahir a Istambul als 66 anys deixat un llegat sobretot multicultural per a un jueu establert en la gran porta entre Europa i Àsia. Levi va descobrir que els seus avantpassats, que provenien de l’Edat Mitjana de la zona de Toledo, van ser expulsats d’Espanya el 1492 arran de l’ordre que van donar els Reis Catòlic. Provant que era un descendent dels sefardites –ell també se’n considerava– va obtenir la nacionalitat espanyola d’acord amb l’actual legislació estatal. Levi encara recordava que a casa seva parlaven una barreja d’espanyol i hebreu, una parla que està perdent.

En una entrevista a “La Vanguardia” del maig passat va reconèixer que a ell el que li agradaria en aquesta fase de la seva vida hauria estat “comprar-me un pis a i viure a Barcelona” perquè la relació que tenia amb Istambul era cada vegada més complexa. “Soc turc però no de Turquia”, hi afegia.

L’escriptor es va graduar en Llengua i Literatura Francesa a la Universitat d’Istambul. En el seu primer llibre”Jacques Brell: Un home solitari” (1986) ja va mostrar el seu encís per la cultura francesa, una altra de les seves obsessions. La seva obra més personal va ser “Istambul era un conte”, on narra la vida de tres generacions de jueus vivint a la capital turca.

Levi també va treballar de professor, periodista, programador de ràdio i empresari. Sovint discutia el rol de Turquia durant l’Holocaust, al qual comparava amb el genocidi armeni, una qüestió tabú al país.