CIÈNCIA
Jean Malaurie, l’últim gran explorador
L’aventurer i geògraf francès va ser el primer europeu que va arribar al pol Nord
L’etnòleg, geògraf i editor francès Jean Malaurie, el primer europeu que va trepitjar el pol Nord, va morir dilluns, als 101 anys, i va deixar com a llegat la seva lluita, avançada en el temps, perquè els humans respectessin el medi ambient del planeta. Ha estat un explorador gairebé tan llegendari com Roald Amundsen, el primer europeu que va arribar al pol Sud. Va ser un defensor aferrissat de pobles com l’inuit, que han habitat zones del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia des de temps immemorials.
El francès, que va néixer a la Magúncia (Alemanya, 1922) ocupada pels francesos, va ser un dels últims grans exploradors i aventurers europeus en uns temps en què el GPS només estava en la imaginació d’autors com Isaac Asimov. Quan tenia 29 anys, el 29 de maig del 1951, va arribar al pol Nord en un trineu estirat per gossos. Va convertir-se amb aquesta fita en el primer europeu que hi arribava. Ell va atribuir la seva gesta al guia inuit que el va acompanyar, el seu bon amic Kutsikitsoq.
L’explorador va ser, a més, un gran home de cultura ja que va impulsar l’obra d’autors de referència, com Claude Lévi-Strauss, a banda de llançar al mercat la col·lecció Terra Humana, que va dirigir fins al 2016 i que encara és plenament vigent.
Malaurie va tenir la seva primera trobada amb els pobles originaris de l’Àrtic el 1948 en una exploració a Groenlàndia. Allà va conèixer el poble inuit i va quedar-ne fascinat. Va viure 18 mesos en una comunitat aïllada i va recórrer tota la Sibèria, aventures que va explicar en el seu llibre de més èxit, Els esquimals del Polo. Els últims reis de Thule, publicat el 1955 per l’editorial Plon.
Gran amant de la geologia, va descobrir mentre realitzava un estudi topogràfic una base secreta aèria dels EUA a l’Àrtic des d’on s’espiava l’antiga URSS. L’explorador va lluitar, sense èxit, perquè es tanquessin aquelles instal·lacions perquè considerava que la presència dels avions malmetien el medi ambient de la zona. En aquell moment ja va fer una advertència que ara és plenament vigent: “El planeta pateix massa i en algun moment arribarà la venjança, ja s’estan veient els primers senyals.”
L’explorador també havia visitat els tuàregs al desert del Sàhara i va ser un dels fundadors de l’Acadèmia Polar de Sant Petersburg i va aconseguir que països com Rússia, França i el Canadà ajudessin els inuit en la seva formació.
El seu últim viatge a l’Àrtic per acomiadar-se del poble inuit el va fer el 1999, després de tenir un infart. Anys més tard va expressar, com han recordat aquests dies alguns mitjans francesos, el seu desig que les seves cendres fossin escampades en aquest territori. La seva col·lecció de 15.000 fotografies d’Alaska, Sibèria i Groenlàndia es conserva al Museu d’Història Natural de París.