Necrològiques

TOT RECORDANT

El Nobel que va “advertir la humanitat”

El físic Henry W. Kendall va escriure, el 1992, un document en què ja alertava sobre els combustibles fòssils

Henry W. Kendall (Boston, 1926), premi Nobel de física el 1990, va morir just avui fa 25 anys. El seu modus operandi no corresponia al del clàssic científic tancat en un laboratori a la recerca de les respostes a les grans preguntes que la humanitat s’ha fet des de temps immemorials. Un dia el podies trobar investigant sobre partícules subatòmiques i l’altre, fent escalada a l’Himàlaia. De fet, la seva mort prematura va tenir lloc mentre feia submarinisme en una cova a Florida durant un reportatge per a la National Geographic Society.

Kendall va ser, doncs, un científic a contracorrent però la seva recerca experimental sobre l’estructura interna de la matèria va tenir premi després d’associar-se a la Universitat de Stanford (Califòrnia) amb els seus col·legues Jerome Friedman i Richard Taylor. Tots tres van recollir, el 1990, el Nobel de física. Aviat és dit, per a un aventurer que hauria pogut rivalitzar en aventures amb el mateix Indiana Jones.

Amb tot, el principal llegat que va deixar Kendall va ser el seu conegut manifest Advertència dels científics del món a la humanitat, escrit fa més de 30 anys (1992) i ara de plena actualitat perquè alguns dels perills dels quals va advertir ja els tenim entre nosaltres. Gairebé dos mil científics de totes les branques van signar aquell document amb alguns presagis que ja feien témer el pitjor si els homes no canviaven els seus sistemes energètics.

Kendall ja havia fundat abans la Unió de Científics Preocupats i havia denunciat el desenvolupament del sistema de defensa de Ronald Reagan conegut com a Guerra de les galàxies, que pretenia col·locar satèl·lits capaços de destruir, en teoria, qualsevol míssil atòmic que els soviètics llancessin des del seu territori.

El document de l’advertència de Kendall començava sense embuts: “Els éssers humans i el món natural estan en curs de col·lisió.” Entre d’altres perills citava el que ara ens ha esclatat a la cara: “Hem d’allunyar-nos dels combustibles fòssils i anar cap a fonts d’energia més benignes i renovables, per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la contaminació de l’aire i l’aigua. Hem d’estabilitzar la població.” Aquests avisos, signats per múltiples premis Nobel de ciències, han estat renovats el 2017 i el 2019. El document va rebre la resposta d’altres científics en la Crida de Heidelberg, que acusaven Kendall i companyia d’oposar-se al progrés científic i industrial. No cal dir quin dels dos grups no només ha tingut raó, sinó que ha treballat sense una agenda marcada pels grans grups de pressió internacionals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.