POLÍTICA
Nikolai Rijkov, primer ministre soviètic durant la perestroika
Va donar suport a Gorbatxov i va haver de fer front a la crisi de Txernòbil i al terratrèmol d’Armènia
El polític rus Nikolai Rijkov, que va ser primer ministre de la URSS durant la perestroika i la Glàsnost, ha mort als 94 anys, segon ha confirmat la presidenta del Senat, Valentina Matviyenko en un comunicat recollit per l’agència EFE.
L’antic polític, nascut a Ucraïna, va ser també senador durant vint anys des del 2003 fins l’any passat, és conegut sobretot per la seva participació en el projecte de reformes de l’economia i la política soviètica durant els anys de Mikhaïl Gorbatxov. Després de donar suport a l’últim president de la URSS va mostrar clarament la seva oposició a Boris Ieltsin, que s’acabaria convertint en el gran líder del país.
El 1986 va dirigir, a més, el gabinet de crisi per a la liquidació de les conseqüències de la catàstrofe de la central nuclear de Txernòbil i el 1988 va haver de coordinar l’ajuda a Armènia després d’un devastador terratrèmol que va provocar més de 25 mil morts.
Contrari al capitalisme desfermat que començava a imperar en el país, va participar en les primeres eleccions presidencials de Rússia, després de l’enfonsament de la URSS i la derrota en la Guerra Freda. Com a a líder comunista, va obtenir, amb tot, poc més del 16 per cent dels vots, quedant lluny del seu gran enemic polític, Ieltsin. El 1995 va ser elegit diputat a la nova Duma pel bloc “Poder pel Poble” i a finals dels noranta va liderar l’aliança de partits d’esquerra amb comunistes i nacionalistes de la vella escola.
Rijkov havia iniciat la seva trajectòria política el 1956, quan es va afiliar al Partit Comunista. El 1975 va entrar al govern com a viceministre de Transports i el 1979 va ser nomenat vicepresident de l’Agència Soviètica de Planificació. En el partit també va anar ascendint esglaons fins accedir a l’exclusiu Comitè Central del PCUS.
Amb la mort de Bréjnev va fer el salt al secretariat del Comitè Central i posteriorment Gorbatxov el va promoure fins al Politburó.
Els seus últims càrrecs van ser el de President de la Comissió del Consell de la Federació per als Monopolis Naturals i membre del Comitè de l’Autogovern Local i vicepresident de la comissió de cooperació entre Rússia i Armènia