A reveure Josep Maria Fina Segura

El divendres dels Dolors, festa que inicia la Setmana Santa amb la celebració de moltes processons, és un dia especial. Josep Maria Fina Segura, Chucho per als amics d’una època, va dir adeu a la vida en la més estricta intimat familiar, després de mesos de patiment.

Fill del senyor Fina constructor i el petit de tres germans, conec aquesta família des que era nena. El dia de Sant Antoni sortint de missa, el seu pare portava tots els treballadors a esmorzar. Paletes, manobres i els fills d’aquests, tots com una família. Les imatges apareixen al meu llibre. Ara també ho veuríem això.

El senyor Fina va ser qui va salvar la biga. Ell va ser-ne el gran portador. Va ser pendonista d’honor i els tres fills, tots manaies, amb la mala sort que va perdre en Kelly, el mitjà, a la flor de la joventut. En Josep Maria va treballar a la Diputació de Girona, en què va deixar una petjada intocable com a persona i treballador.

Va tenir una filla, la Maria. I, 18 anys després, va néixer un germà. Ella deia que era el millor regal que li havien fet mai, però la vida és injusta. Fa quatre anys, va sortir a la processó picant ben fort i, cinc dies després, el Dia de la Mare, el van trobar mort a la rotonda de Sant Gregori. Anava en moto. Com que no tornava, la família, estranyada, va sortir. El van trobar estirat sense haver xocat amb ningú. Era prudent. No se sap si va tenir un desmai. Dit això, sobren les paraules.

La Maria li va donar tres nebots que l’adoraven, en Marc, la Clara i la Blanca. No és fer-ne lloances, però era una persona especial. Em dic que només tenia una sortida, perquè ens l’han pres. Era tan bona persona que, en aquest món tan deshumanitzat i mancat de valors, ell sobrava.

Avui a les 11 del matí a la parròquia de Sant Josep, es farà la cerimònia de comiat. Josep Maria, qui t’havia de dir que per la Setmana Santa del 2024 estaríeu plegats. Segur que et ve a esperar picant ben fort quan et vegi arribar. Ajuda la Montse, la Maria i els nens. Saps com us estimàveu.