Recordant la Joana Trayter Masó

És ben cert que la Setmana Santa és la setmana del dolor i això fa que, si hi ha persones que ens deixen aquests dies, sigui més dolorós. Dijous, la Joana Trayter, veïna del Barri Vell de tota la vida, ens va deixar, als 87 anys.

Li encantava cantar i ho feia a l’Orfeó Cants de Pàtria i en altres corals. Penso que una de les persones que n’hi va ensenyar va ser el senyor Rogeli.

Tenia un fill, en Lluís, que va formar part del grup Cabeçuts, que vàrem recuperar junt amb els gegants antics de Girona, ara fa 31 anys. Ell era el Merdisser i he de dir que ho feia d’allò més bé. El nostre pare va morir a l’agost i en Lluís no se’n va assabentar. Quan ho va saber va venir desesperat i li vàrem dir: “Tranquil, que farem una altra missa d’aquí a uns dies.” “És que la mare vol venir a cantar”, va dir, i que no ens preocupéssim de res. Quan vàrem arribar ja eren al cor. Va ser emocionant, i a la sortida tothom ens preguntava qui eren els que havíem contractat i vàrem dir que era la mare d’un dels nois. Al final va sortir ella i el seu fill, li vàrem donar un ram de flors i ens va dir que tenia un compte pendent amb nosaltres. El seu pare, de petita, sempre els havia dit que si els havia pogut criar era gràcies al nostre pare, que els donava la llet sense pagar.

Joana, el millor regal ha estat parlar amb tu i, plorant, sentir-te dir com ens estimaves.

Descansa en pau, Joana, i vetlla per en Lluís. Sé que ho faràs.