Hubertine Auclert, militant feminista pionera

Avui fa exactament 110 anys que ens va deixar Hubertine Auclert, una militant feminista francesa i editora que va lluitar pel sufragi femení i el dret de les dones a ser escollides com a candidates polítiques. Va ser la primera a utilitzar, l’any 1882, el terme feminisme en el sentit en què s’utilitza actualment, definit com la lluita per millorar la situació de les dones.

Nascuda en el si d’una família de bona posició social, era la cinquena de set germans. El seu pare va ser alcalde de la localitat francesa Sant Prist de Murat a l’inici de la Segona República i, destituït després del cop d’estat de Napoleó el 1852, es va convertir en un feroç opositor al Segon Imperi. Quan tenia nou anys, Auclert va ser internada en un col·legi religiós, on va cursar els seus estudis. Molt creient, es va plantejar ordenar-se religiosa en la congregació de Sant Vicenç de Paül, però no va ser acceptada. Finalment, va abandonar el convent el 1864 per allotjar-se amb la seva mare. Quan aquesta va morir al cap de dos anys, el seu germà la va internar en un convent a Montluçon. Considerada massa independent per les religioses, va ser expulsada per segona vegada de la vida monacal, el 1869. Aquest rebuig, que Auclert creia que era injustificat, li va fer sorgir un fort ressentiment anticlerical.

Més endavant, lliure i materialment independent després de rebre l’herència dels pares, va decidir defensar la causa republicana i la lluita per la llibertat de les dones. Va arribar a París en un moment en què la caiguda de Napoleó III i l’arribada de la República obrien la via a l’activisme de les dones, que exigien canvis a favor de l’educació, la independència econòmica, el divorci i el dret de vot. A la capital francesa, es va incorporar a l’Associació pel Dret de les Dones. L’entitat, però, va ser dissolta el 1877 i va renéixer amb el nom de Lliga Francesa pel Dret de les Dones, impulsada per Léon Richer i Maria Deraismes. Va ser en aquest context que Auclert es va convertir en la primera activista francesa a utilitzar el terme i proclamar-se “feminista”. Dins d’aquest moviment, es va centrar de manera més radical en els drets de les dones i en particular el dret al vot. L’any 1876 va fundar amb aquest objectiu la societat El Dret de les Dones, organització que més endavant es va convertir en la societat El Sufragi de les Dones.

Al cap d’uns anys, el 13 de febrer del 1881, va llançar La Citoyenne, un periòdic en defensa de l’alliberament femení, que va rebre el suport de l’elit del moviment feminista, entre altres el de l’escriptora i periodista llibertària Caroline Rémy, coneguda com a Séverine, i el de l’escriptora i artista Maria Bashkirtseff, que hi va publicar diversos articles. Mentre que les seves contemporànies preferien una estratègia de petits passos reivindicant primer la igualtat de drets civils, Auclert va decidir escollir militar en favor dels drets polítics de les dones.

El 1908, les dones franceses casades van aconseguir finalment el control dels seus propis salaris. Tot i així, Auclert, que tenia 60 anys, va continuar reivindicant la igualtat completa i va protagonitzar diverses accions per lluitar contra la discriminació de la llibertat de les dones. El 24 d’abril del 1910, juntament amb Marguerite Durand, va desafiar les autoritats i es va presentar com a candidata a les eleccions legislatives. La van seguir dues dones més: Renée Mortier i Gabrielle Chapuis, candidatures que van ser rebutjades.

Considerada com una figura central en la història del moviment dels drets de les dones franceses, Hubertine Auclert va prosseguir el seu activisme fins a la mort. Va ser enterrada al cementiri del Père Lachaise de París. L’escultura sobre la seva tomba commemora el sufragi de les dones.