Recordant Miquela París Cervera
Va néixer a la Selva de Mar
Just la vigília de Sant Jordi, Miquela París ens va deixar als 103 anys. Però això no és tot; ens va deixar el mateix dia que va néixer.
La Miquela va tenir tres fills: l’Antoni, en Narcís, manaia que ens va deixar no fa gaire en plena Setmana Santa, i en Salvador. La Miquela va passar pel dolor més gran que poden passar uns pares, perdre un fill. Però ella ha estat molt acompanyada per la Carme i les filles d’en Narcís, i els fills de l’Antoni i en Salvador.
La Miquela era una persona coneguda perquè va tenir la sort d’entrar de portera fins a la jubilació als pisos de La Caixa del pont de Pedra quan aquests pisos eren habitats per famílies. Resulta que jo no ho sabia i avui el seu fill, Antoni, em recordava el meu pare que repartia llet a domicili amb un remolc. Jo, als estius, quan era una nena, l’ajudava agafada al carretó i em feia molta il·lusió arribar a la porteria de la Miquela, perquè en aquella època encara no havia vist mai cap ascensor. Em feia gràcia pujar en aquella gàbia tan negra de ferro.
La Miquela era molt estimada. Ha estat a casa cuidada amorosament per la família fins als últims dies. I avui en Narcís segur que s’ha vestit de manaia i amb la llança al puny anirà a esperar la seva mare estimada.
Descansa en pau.
(*) Filla de la desapareguda Granja Mora de Girona.