CULTURA
Marcel Cervelló, un savi en majúscules
Mor als 87 anys un dels grans crítics i divulgadors d’òpera que ha tingut mai Catalunya
Un dels grans crítics d’òpera catalans, Marcel Cervelló Eroles (Barcelona, 1937), va morir el dia 9 de maig als 87 anys. Llicenciat en dret, també va treballar en el sector de les assegurances, en què va ser subdirector d’una gran multinacional, i durant molts anys va compaginar les dues feines amb gran èxit. Segons la nota de comiat publicada per la revista en la qual va ser una celebritat, Ópera Actual, no es va perdre cap títol des que va entrar per primer cop al temple de la Rambla als anys quaranta.
Cervelló va esdevenir una veritable “enciclopèdia vivent” de tot el que envoltava el món de la lírica. Va recórrer escenaris de tot el món i va escoltar les millors veus del segle XX. Va aprendre alemany i italià i fins i tot rus per entendre les grans obres de Wagner, Txaikovski, Verdi, Donizetti i Bellini.
Durant quatre dècades va participar en el programa Gran Gala de Ràdio 4. Va ser el programa més antic de ràdio en català i l’únic de l’emissora que va guanyar un premi Ondas. Era un apassionat de la lírica i va ser un referent també en revistes com Montsalvat i Òpera Italiana, de la qual era el corresponsal a Barcelona. La seva última col·laboració va ser un article sobre el tenor Carlo Bergonzi, que va enviar a la revista Ópera Actual, on era des de fa anys vicepresident del comitè d’honor. Es va estrenar en aquesta prestigiosa publicació l’abril del 1992 amb article sobre el Tannhäuser de Wagner.
Juntament amb Pau Nadal, un altre crític de referència del país, va escriure el llibre El Gran Teatre del Liceu (1999, Columna). Amb ell i amb altres mestres de l’ofici, com Jaume Tribó, Joan Lluch i Josep Maria Colomer, van fundar el Club Polímnia, que va organitzar els seus propis recitals, concerts i òperes.
A la revista Ópera Actual hi va publicar centenars de crítiques d’operes, no només del Liceu sinó també les que organitzaven els Amics de l’Òpera a Sabadell. Va preparar meticulosament i publicar diversos monogràfics i un munt de programes de mà per al teatre barceloní i per la temporada de la Fundació Òpera a Catalunya.
El director d’Ópera Actual, Fernando Sans Rivère, ha publicat una nota a les xarxes recordant el seu amic i company: “Per ell l’òpera era la seva vida i ara que s’acostava l’estrena de La Cenerentola de Rossini la seva principal preocupació era veure que no hi podria assistir perquè tenia la mobilitat reduïda.” Sans en destaca la saviesa, rigor, ironia, sentit de l’humor i un coneixement exuberant de tot allò relacionat amb el món de l’òpera.