Recordant Josep Maria Giralt i Vidal

Hi ha persones que ens deixen i que, a causa dels seus càrrecs públics, els mitjans de comunicació són els primers a fer-se’n ressò. És el cas d’en Josep Maria Giralt, que ens va deixar de forma sobtada. No cal dir que el coneixia, i molt. Era part de la gran família que ens ha deixat la Granja Mora. Així ho considero jo.

En Josep Maria era un home amb un munt de feines en l’àmbit professional. També va formar part del Girona FC. Hi havia jugat, com podeu veure a la foto. Havia treballat a Jamones York. El seu cunyat, el senyor Planella, ens els venia a casa i havíem celebrat batejos de la família Planella Giralt. Quan la Cambra de Comerç donava els premis als establiments que feien 50 anys, ell hi era. No sabíem si la mare podria pujar-hi, i ell es va encarregar que fos així. Vam pujar per un altre costat. En aquella època el trofeu que donaven era una escultura de l’estimada Emília Xargay i un diploma. El periodista que feia el parlament era el recordat Narcís-Jordi Aragó, conseller editorial d’aquest diari durant molts anys. Al final va dir que els fills havíem convertit aquell indret en un petit museu d’història ciutadana al cor del Barri Vell, com va quedar recollit al llibre de record.

En Josep Maria era de caràcter afable i molt de la broma. Quan venia a casa es fregava les mans i em deia: “Va, nena, que tinc gana.” Quina ironia, això de “nena”. Era un bromista, amant de les torradetes de Santa Teresa, i li encantava la xocolata. Han passat anys i sempre em toca mirar enrere perquè durant mitja vida he estat apartada d’aquesta família d’amics. Amb tot, els tinc molt presents i els recordo amb gran estima. Per sort són part d’aquesta família que ens ha donat la botiga, que deien els nostres pares. Van dir adeu a en Josep Maria amb una emotiva cerimònia a la parròquia de Sant Josep, on no van faltar representants oficials, i els seus amics per donar suport a la Dolors, els fills, els nets, en uns moments tan especials, quan es diu adeu a una persona tan estimada.

Josep Maria, segur que et deus haver retrobat amb un munt de gent coneguda. Saluda’ls a tots, els meus inclosos, i gaudeix de la pau que ara ens manca aquí.

Descansa en pau.