L’empresari figuerenc Pere Padrosa Puinau, un històric del sector dels transports a les comarques gironines i a la resta de Catalunya, ha mort avui als 90 anys, segons han confirmat el grup Padrosa, fundat pel seu pare fa més de cent anys, Pere Padrosa Simon. Ha estat un personatge referent en la societat de la capital de l’Alt Empordà ja que al costat de la seva dona, Margarida Pierre Mallol, va crear una fundació i el conegut Museu de la Tècnica de l’Empordà, on l’empresa, que ara té la seu a Llers, havia tingut les seves oficines.

El museu va obrir el 2004. Allà hi ha exposades milers de peces. Padrosa i la seva dona recorrien mercats de segona mà de tot Europa comprant joies perdudes. El 1979 van adquirir, al mercat d’antiguitats de Figueres, la primera màquina vella d’escriure, una Erika portàtil de 1910. Aquella peça va servir per arrencar una de les col·leccions de màquines de cosir i d’escriure més importants del món. La fundació creada per l’empresa, però, no es limita al museu i a exhibir i estudiar les peces de les col·leccions, sinó que també es dedica a la recerca i divulgació de la ciència i la investigació.

Un dels seus nebots, Carles Arbolí, admet que des que va plegar de l’empresa tenia dues grans passions, el col·leccionisme i la família. “Encara fa pocs dies va comprar una màquina d’escriure a distància i la va rebre dilluns. Tenia quatre fills i vuit nets. “Li encantava està sempre envoltat d’ells.”

Padrosa Puignau va començar a treballar al negoci familiar al costat del seu pare quan tot just era un adolescent. Amb el temps va acabar liderant el creixement de la companyia, que va crear noves empreses sota el paraigües principal, com ara Transpadsa, Intereuropa de Transportes o Transpool.

L’empresa Transports Padrosa va ser fundada per Pere Padrosa Simon, que és l’avi de l’actual president (Pere Padrosa Pierre). S’havia quedat orfe de mare als nou anys i havia de passar molta estona amb el pare, que treballava de carreter en una empresa que s’anomenava Transports Deusedes.

Quan aquest es va jubilar, va traspassar l’empresa al jove Padrosa. El primer camió va ser un Fiat de l’any 1932, amb el qual feien el repartiment de paquets a la comarca. Pere Padrosa Simon va haver d’anar a la guerra i, quan va tornar, havia perdut tots els camions. Acabat el conflicte, es va dedicar a construir-ne de nous aprofitant peces de camions que estaven fets malbé. L’any 1942, l’empresa ja tenia una flota de sis camions. També va enginyar la primera grua que va tenir l’empresa i que va ser la primera de la comarca, la Sirila –el conductor es deia Sirulo–, que es feia servir per descarregar trens de l’estació. En aquella època, van construir la seu del carrer dels Fosos, on ara hi ha el museu i on hi vivia la família Padrosa Simon també va ser president de la UE Figueres la temporada 1953-54.

Poc a poc, l’empresa va anar ampliant els recorreguts i a l’any 1969 van internacionalitzar-la, obrint una filial a la Catalunya Nord aprofitant l’ascendència francesa de Margarida Pierre.

Pere Padrosa Puignau va ser, precisament, l’ànima de l’empresa en els moments de l’expansió internacional. Del carrer dels Fosos, l’any 1989, es van traslladar a la ronda de Barcelona –actual avinguda de Salvador Dalí– i, uns anys després als Hostalets de Llers. El canvi de seu va suposar ampliar les instal·lacions amb nous serveis. Hi passaven, en temps de bonança econòmica, uns 700 camions al dia. Aquest servei es va ampliar amb una àrea per a camioners, anomenada Services Center, que es va estrenar el 2007 amb un supermercat, un restaurant, sales de repòs, dutxes i espais per rentar la roba, entre molts d’altres serveis.

El president d’ara és el net del fundador, Pere Padrosa Pierre, ara mateix un dels homes més influents del sector en l’àmbit internacional. És president del Consell de Transport de la Unió Internacional del Transport per Carretera (IRU) i expresident de l’Associació de Transport Internacional per Carretera (Astic). També treballa a l’empresa un dels seus fills, Pere Padrosa Sayeras, que és el quart ‘Pere Padrosa’ d’una nissaga familiar que està marcant una època a l’Alt Empordà.