CULTURA
Mor Joan Enric Lahosa, històric professor de l’Institut del Teatre i crític de cinema
Va ser membre de la societat catalana de comunicació i un referent en el món dels cineclubs
El conegut crític, historiador i mestre de teatre i cinema Joan Enric Lahosa (Barcelona, 1946), que va ser professor de l’Institut del Teatre entres als anys setanta i noranta, va morir el passat 11 de juny als 77 anys a Seva (Osona), segons ha confirmat l’entitat. Va ser un intel·lectual compromès amb el país des dels temps de l’antifranquisme. Va participar en la famosa tancada a Montserrat del 1970, un dels grans actes d’oposició al règim arran del consell de guerra a Burgos contra militants d’ETA. El 2002, la Societat General d’Autors d’Espanya (SGAE) va reconèixer la seva tasca amb el Prei Carles Duran a la creativitat i a la comunicació.
Era l’únic fill del pintor Joan Lahosa i Valimanya (1902-1981), autor entre d’altres del fresc de l’altar del Santuari de Forcada, s’un retaule a Valls i de les pintures de l’altar de l’ermita de Montserrat a Tortosa. En aquest sentit, Joan Enric va fer donació de l’obra del seu pare al municipi de Prat del Compte, on havia nascut.
Va ser membre de la societat catalana de comunicació i va treballar com a professor a l’Institut del Teatre a partir del 1973, quan era el director era Hermann Bonnín. Els 1981 va ser nomenat secretari acadèmic per Josep Montanyès i el 1988 va passar a assumir la direcció de la col·lecció d’estudis escènics. Va ser també un referent a Catalunya en el món dels cineclubs. El 1968 va ser vocal de la federació catalana i el representant català a l’associació espanyola. Amb tot, abans ja havia organitzat col·loquis després de la projecció de pel·lícules amb Miquel Porter, Pere Ignasi-Fages, Joan Munsó i Josep Planes, entre d’altres.
El 1969 va col·laborar amb Joaquim Jordà en l’escriptura del guió del documental Maria Aurèlia Capmany parla d’Un lloc entre els morts. El 1972, en plena eclosió de l’Escola de Barcelona, va participar en el film experimental de Pere Portabella Umbracle. També va dirigir els llibres de cinema Cuadernos íntimos de Tusquets.
Va estar vinculat des dels seus inicis al Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona Eina. El 1980 en va fer la seva lliçó inaugural i en va impulsar la seva fundació privada. L’any 1999 va ser nomenat Amic d’Eina. Va col·laborar regularment amb publicacions relacionades amb el cinema i en la revista cultural El Ciervo.