TOT RECORDANT
Pere Casaldàliga, el bisbe dels pobres
La seva mort, el 2020, va deixar la Teologia de l’Alliberament sense un dels seus màxims referents
Just fa quatre anys, el 8 d’agost del 2020, va morir Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, 1928), el bisbe que va fer de la justícia social el seu modus vivendi. Durant quatre dècades a la diòcesi de São Félix do Araguaia, al Mato Grosso (Brasil), va estar al costat dels pobres i de la gent del carrer, fet que el va enfrontar no només als terratinents sinó als poders polítics i eclesiàstics que van lluitar per terra, mar i aire contra la Teologia de l’Alliberament, un corrent fill del concili Vaticà II, que havia de canviar el món però que ha estat sempre reprimit pels sectors catòlics més ultres.
Casaldàliga va ser condemnat pel Vaticà de Joan Pau II, primer, i pel de Benet XVI, després. Inaudit. Només cal llegir el Nou Testament i les vivències i ensenyaments de Jesús per entendre qui ha estat permanentment al costat equivocat de la història. El bisbe català va fer veure que la Teologia de l’Alliberament havia d’anar acompanyada d’una transformació social i econòmica arrelada a l’Evangeli i als estudis de les ciències socials.
Algunes de les seves causes eren prou conegudes i revolucionàries per als seus enemics: que la terra sigui per a qui la treballa, les dones i els desposseïts. El 1992 es va posar al costat del moviment 500 anys de resistència indígena, negra i popular, un moviment de tota l’Amèrica Llatina contra la celebració de l’Estat espanyol dels 500 anys del descobriment del continent.
Davant la pompa i el triomfalisme de l’antic imperi, el grup va voler explicar el que realment havia representat l’arribada de Colom: l’opressió, l’espoli i el genocidi d’una civilització. En aquest sentit, va impulsar l’Agenda Llatinoamericana, un moviment per divulgar moltes de les causes indígenes i populars i que també tenia el suport de la premi Nobel Rigoberta Menchú.
Com altres religiosos que defensaven la Teologia de l’Alliberament, va ser amenaçat de mort moltes vegades. Va haver d’amagar-se moltes vegades, sobretot després que el 1976, durant la dictadura militar al Brasil, van assassinar el jesuïta João Bosco Penido Bruner. Tots dos eren en una comissaria defensant dues dones que havien estat torturades.
La figura de Casaldàliga topava amb la de Joan Pau II, aliat del neoliberalisme que va imperar als anys vuitanta amb Ronald Reagan i Margaret Thatcher de capdavanters. Una frase del bisbe com ara “el capitalisme és pecat” era considerada un sacrilegi. Va ser llavors quan el papa va estar a punt d’expulsar-lo. Va publicar molts dels seus pensaments no només en llibres sinó en les llargues cartes que enviava als seus amics i afins, i a tothom qui se li adrecés.
Des que va arribar al Brasil, el 1968, Casaldàliga només va sortir tres cops del país. Tot i que no va tornar mai al seu país, va exercir sempre de català universal.
El 2013 es va reivindicar la seva figura en la minisèrie de TV3 Descalç sobre la terra vermella, inspirada en el llibre homònim de Francesc Escribano.