Adeu a la Margarita Vila
Ens va deixar el 15 d’agost després de cinc mesos a l’UCI, on va estar atesa amb molta atenció i professionalitat. Començava una recuperació que es preveia llarga, incerta. Havies comunicat als teus fills que si arribava el moment no volies vetlla ni cap cerimònia. Però nosaltres tenim la necessitat d’acomiadar-te d’alguna manera i fer saber el teu traspàs. Has estat molt coneguda i apreciada per molta gent que ara ens comuniquen el seu condol i ens parlen de tu amb afecte i estima. A l’escola, a la feina, eres la Margarita Vila, per a nosaltres, la Migui. Tu preferies que et diguessin Marga o Margot. Cadascun d’aquests noms identificava un moment, un apartat de la teva vida, però en tots ells eres intensa, potent, creixies en l’adversitat, aparentment no mostraves por de res, transmeties seguretat al que estava al teu costat.
Has estat el cap visible del clan, la patrona, tots hem girat al teu voltant. Nosaltres hem sigut, som i serem les germanes de la Margarita Vila. La nostra relació no sempre ha estat fàcil, perquè totes tres som molt diferents. Ens hem barallat, enfadat i discutit, tot i que amb la teva força, rapidesa verbal, la teva facilitat dialèctica ens feies KO al primer assalt; aleshores, era més prudent retirar-se a temps. Al cap de cinc minuts trucaves i tot continuava igual. Malgrat tot, sempre hem fet pinya en les situacions familiars adverses i també en les alegries.
Sempre has dit que el millor que has fet en aquesta vida són els teus tres fills. T’agraïm que ens hagis deixat compartir amb tu la seva infància. Per a nosaltres també han sigut el motor de la nostra vida. No podem suplir el buit que els has deixat, però les seves ties –malgrat que ja són adults i independents– sempre serem al seu costat pel que necessitin.
El que ens sap greu és no haver-nos dit durant els anys que hem conviscut que ens estimàvem, segurament ja donàvem per fet que era així. Aquests mesos t’ho hem repetit cada dia i ens consta que n’has estat conscient. Has marxat envoltada de l’amor i l’atenció que t’han donat els teus fills, en Josep i nosaltres, que dia darrere dia hem estat al teu costat.
Ens entristeix que no t’hagis pogut recuperar, però ens consola el fet de saber que sense poder portar una vida autònoma i independent no hauries estat feliç.
Estimats nebots: us demanem que us mantingueu units malgrat que tingueu en algun moment desavinences, que us feu costat quan us calgui. Sobretot, abraceu-vos sovint i recordeu de tant en tant de dir-vos que us estimeu, no ho deixeu per massa tard.
Gràcies als que l’heu estimat.