tot recordant
Truman Capote, de Palamós a l’eternitat
El genial escriptor nord-americà, mort fa 40 anys, va escriure ‘A sang freda’ a la Costa Brava
Truman Capote (1924-1984), pseudònim del novel·lista Truman Streckfus Persons, ens va deixar fa just 40 anys. Catalunya és una part essencial de la seva història i, de passada, de la literatura universal. Aquí, a Palamós, hi va escriure bona part de la seva obra més rellevant, A sang freda, un text pioner que es continua estudiant a totes les facultats de periodisme. Ell mateix es va encarregar de dir que havia inaugurat un nou gènere, el periodisme narratiu o la novel·la de no-ficció. Sobre això encara hi ha discussions entre els acadèmics, però un fet és indiscutible: que l’atroç matança d’una família de Kansas ha acompanyat durant sis dècades milions de lectors arreu del món.
Capote va començar a investigar el 1960 la matança de la família Clutter just després de l’horrible succés, que va tenir lloc el 15 de novembre del 1959. Dos convictes en llibertat condicional, encegats per un botí que ni tan sols existia, van assassinar el pare, la mare i els dos fills en una llunyana granja al poble de Holcomb.
En aquell remot poble de poc més de 200 habitants, va buscar testimonis i hi va parlar. Va tornar a casa amb una carpeta plena d’apunts. Calia posar ordre a aquell material i tampoc podia lliurar al seu editor qualsevol cosa. Ja era un escriptor d’un prestigi enorme, amb èxits com ara Esmorzar a Tiffrany’s, que s’havia convertit en una pel·lícula extraordinària. A Nova York era una estrella controvertida i els seus enemics, que no eren pocs, esperaven amb delit un fracàs, fos el que fos.
El 26 d’abril del 1960 es va presentar davant de l’hotel Trias de Palamós, en ple passeig Marítim. Els testimonis diuen que ho va fer amb 25 maletes, dos gossos, una gata i 4.000 folis d’anotacions. Per al seu trasllat a la Costa Brava, es va refiar de la recomanació d’un bon amic seu, el periodista Robert Ruark, que ja feia temps que s’havia instal·lat a la platja des Monestrí (Calonge).
Josep Colomer i Anna Maria Kammüller, que regentaven l’icònic hotel, se’l van guanyar. L’escriptor s’hi va sentir tan bé que va fer estada a Palamós durant tres anys seguits mentre intentava completar la seva obra definitiva. Durant aquestes estades, va viure a la Catifa, a la platja des Monestrí i a cala Sanià.
Màrius Carol va recrear l’estada de l’escriptor a Palamós en la seva premiada novel·la L’home dels pijames de seda. Algunes anècdotes que es recorden en el llibre eren diverses obsessions com ara escriure amb llapis de punta fina i, és clar, els pijames de seda. Amb el temps també s’ha sabut que el fascinaven les sardanes i que voltava, quan podia, per tota la Costa Brava. Palamós té la seva pròpia ruta literària dedicada a l’escriptor, però l’Ajuntament va cometre l’atrocitat d’enderrocar la petita casa de la Catifa on l’escriptor va viure durant un temps per fer-hi pisos.
A sang freda, de la qual Tísner va fer una formidable traducció al català, és una novel·la que escriptors i periodistes d’arreu del món han agafat com a base per explicar històries tèrboles basades sempre en casos reals. Carles Porta, ara conegut pel seu triomf televisiu amb la sèrie Tor, va escriure el 2005 Tor, tretze cases i tres morts, amb el rerefons que Capote va inaugurar, o això va dir ell, amb la seva coneguda novel·la. El 2013, Pep Coll, amb Dos taüts negres i dos de blancs, també va reivindicar la figura del llegendari escriptor de Nova Orleans. El professor argentí Roberto Herrscher, autor de Periodismo narrativo. Cómo contar la realidad con las armas de la literatura, va admetre en una entrevista en aquest diari que malgrat que tothom dona per fet que Capote va inaugurar un nou gènere, el 1946 John Hersey ja havia fet un relat literari i periodístic a Hiroshima.
La figura de Capote, en qualsevol cas, va molt més enllà d’aquesta discussió. Va ser l’autor d’una de les frases més icòniques de la cultura popular moderna: “Viu ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver.” Són mítiques també les seves controvèrsies amb Gore Vidal, que anaven més enllà de la política, amb frases enverinades que s’enviaven l’un a l’altre.
Abans de triomfar com a novel·lista amb la seva primera novel·la, Other voices, va treballar fins i tot de ballarí en un vaixell fluvial. Quan ja era un dels personatges més coneguts i polèmics del seu país, va aparèixer en el film Un cadàver per postres, de Robert Moore, al costat d’estrelles com Peter Sellers, David Niven i Peter Falk.
El 2005 el malaguanyat Philip Seymour Hoffman va rebre l’Oscar al millor actor per la seva interpretació de Capote en la pel·lícula homònima en què s’explorava la relació de l’actor amb un dels assassins d’A sang freda, Perry Smith, al qual va entrevistar en el corredor de la mort.