Mor Ramon Guardans, net de Francesc Cambó i reconegut biòleg internacional

El reconegut científic i mecenes cultural Ramon Guardans i Cambó (8 d’agost del 1953, Barcelona, net de l’històric líder de la Lliga Regionalista Francesc Cambó, ha mort als 71 anys a Madrid. Era el vicepresident de l’Institut Cambó i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, ara també coneguda com La Casa dels Clàssics. Les dues entitats han fet una nota de comiat a la xarxa X.

Ramon Guardans, un dels 14 fills de Ramon Guardans i Vallès i Helena Cambó i Mallol, va ser un dels pocs membres de la nissaga que es va decantar clarament per la vocació científica. Es va llicenciar en Ciències Biològiques i amb el temps va esdevenir un dels grans referents internacionals en la lluita contra els materials contaminants i la contaminació atmosfèrica. Va ser vicepresident del grup d’Efectes per a l’ONU i membre des del 2006 del Pla Mundial de Vigilància del Conveni d’Estocolm sobre COP.

Un dels seus germans, en Francesc, assenyala que des que s’ha sabut la notícia del seu traspàs els missatges de condol han arribat d’arreu del món. “Era un científic molt respectat en molts àmbits i molt generós amb els joves que començaven al seu costat, que el van considerar sempre un mestre. Molts ens ho han fet saber.”

Guardans va combinar la seva passió per la ciència amb un bagatge cultural i un erudició formidable en què combinava expressions artístiques com la música amb el seu ampli coneixement de les matemàtiques. “Poca gent ho sap, però ell va formar part de la gènesi del Sonar i va col·laborar també en espectacles de la Fura dels Baus.” “Era un home d’un coneixement profund de cultures com la de la Xina, on hi va viure durant un temps, o les de Palestina i Israel. Estimava la cultura clàssica, el llatí i el grec i per això era tan respectat a la Fundació Bernat Metge, tot i que era l’únic ‘científic’ de l’entitat,”

Bona part de la seva trajectòria professional la va dur a terme a Madrid, en laboratoris com MediaLabMadrid. En col·laboració amb aquesta entitat i el centre ZKM de Kalsruhe (Alemanya) va dirigir i produir un ambiciós projecte visual i sonor. “Tenia una gran força i s’ha vist al final. Quan ja sabia que el seu desenllaç era inevitable va publicar una esquela acomiadant-se de tothom i al seu despatx de Madrid, al carrer General Álvarez de Castro, ha deixat una nota que posa ‘tancat permanentment’. Sempre va tenir un caràcter especial. En la nota de l’Institut Cambó, l’entitat familiar que conserva el llegat de l’històric polític català, ja s’assenyala un dels seus trets característics: “El seu humor sorneguer ens acompanyarà sempre.”