Necrològiques

societat

Mor als 103 anys Jaume Torner i Sallés, cirurgià pioner de la medicina catalana

El 1952 va fer a Balsareny, amb pocs recursos, la primera comissurotomia mitral a Catalunya

El pres­tigiós cirurgià bar­ce­loní Jaume Tor­ner i Sallés (1921), el metge que va fer la pri­mera comis­su­ro­to­mia mitral de Cata­lu­nya a Bal­sa­reny el 1952, va morir diven­dres pas­sat als 103 anys a Vall­do­reix. Bona part de la seva car­rera la va fer als Estats Units, sobre­tot després d’una polèmica expulsió del Seguro Obli­ga­to­rio de l’Enfer­me­dad fran­quista. Un cop reti­rat, va con­ti­nuar col·labo­rant amb el col·legi de met­ges. Hi anava sovint quan ja tenia cent anys per par­ti­ci­par en acti­vi­tats dels sèniors. Va escriure dos lli­bres molt per­so­nals: Del Bages a l’Amèrica del Nord i Sis moments musi­cals. La música era, de fet, la seva altra gran passió.

Ja jubi­lat, va arri­bar a dema­nar un piano al col·legi de met­ges per poder ofe­rir con­certs. També era un gran segui­dor de la música coral, una afició que ja havia con­reat als Estats Units. Els seus pares havien estat mes­tres i va estu­diar a casa fins al bat­xi­lle­rat, que el va fer a l’ins­ti­tut Bal­mes de Bar­ce­lona.

Miquel Bru­guera, antic pre­si­dent del Col·legi de Met­ges de Bar­ce­lona, va escriure una acu­rada i elo­gi­osa bio­gra­fia de Tor­ner en el seu blog per­so­nal. Va néixer a Bar­ce­lona, al casc antic, i va viure de petit al car­rer Ample. La Guerra Civil, com havia pas­sat a molts altres joves de la seva gene­ració, va inter­rom­pre la seva vocació mèdica. La família no va tenir pro­ble­mes tot i que el seu pare era mem­bre de la Lliga. Final­ment va estu­diar la car­rera uni­ver­sitària entre el 1940 i el 1945. Va fer d’inter­nista a la Clínica Plató, un cen­tre pri­vat on va apren­dre cirur­gia de la mà sobre­tot del doc­tor Joan Puig-Sureda i Sais (1881-1978), un metge nas­cut a l’Escala que va ser un pio­ner en la cirur­gia de l’apa­rell diges­tiu.

Tor­ner, quan va obte­nir el títol de metge, va seguir les pas­ses de Puig-Sureda i va ingres­sar a l’Hos­pi­tal de Sant Pau. També va tenir l’opor­tu­ni­tat de tre­ba­llar en el petit hos­pi­tal de Bal­sa­reny, al Bages. Va conèixer el doc­tor Trias de Bes, for­mat a París, i pre­si­dent del col·legi de met­ges. Seguint el seu con­sell el 1952 va anar a la capi­tal fran­cesa per tre­ba­llar al cos­tat dels cirurgià Jean Lenègre als hos­pi­tals Bou­ci­caut i Brous­sais. En tor­nar de França va fer la pri­mera comis­su­ro­to­mia rea­lit­zada a Cata­lu­nya, al petit cen­tre de Bal­sa­reny, tota una fita.

El 1955 va fer un pas deter­mi­nant en la seva tra­jectòria. Va accep­tar una beca per tras­lla­dar-se a l’Hos­pi­tal Hah­ne­mann de Filadèlfia, on s’hi va estar 15 mesos. El 1958 va tre­ba­llar també a Atlanta i poste­ri­or­ment a Mon­treal (Que­bec). En tor­ner a Cata­lu­nya, amb uns conei­xe­ments molt més amplis, va ser un dels impul­sors del Cen­tre Quirúrgic Sant Jordi, que es va inau­gu­rar el 1961. Va for­mar part del cen­tre fins al 1966, quan va tor­nar als EUA per obrir la seva pròpia ofi­cina mèdica fins a la seva jubi­lació.

La cerimònia de comiat ha tin­gut lloc aquest mig­dia al tana­tori de Les Corts a Bar­ce­lona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.