salut
Mor el neurocientífic Ernest Arenas, pioner en la investigació de la malaltia de Parkinson
Va dur a terme la major part de la seva trajectòria com a director del prestigiós Institut de Karolinska suec
El prestigiós neurocientífic català Ernest Arenas (1962, Lleida), un dels pioners en la investigació de la malaltia de Parkinson, va morir diumenge als 62 anys, segons ha confirmat l’Institut de Karolinska d’Estocolm, a Suècia, del qual n’era el director. Formava part de l’acadèmia que atorga els premis Nobel de medicina i fisiologia i fa unes setmanes va rebre el premi Juan Negrín, tot i que no el va poder recollir personalment pel seu fràgil estat de salut. El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha publicat a la xarxa X un missatge en record del científic, que va estar vinculat a l’entitat: “Colpits per la mort del neurocientífic Ernest Arenas, professor de l’Institut de Karolinska i sempre vinculat a les institucions catalanes. Trobarem a faltar la seva ment brillant. Descansa en pau.”
Arenas va començar a estudiar a Lleida, però es va llicenciar en medicina el 1986 a la Universitat de Barcelona i es va doctorar el 1991 després de completar una tesi sobre la neurotransmissió dels ganglis basals, que va obrir la seva principal línia d’investigació en la neurociència, l’estudi de la malaltia de Parkinson i la millor forma de combatre-la. Aquesta primera investigació va rebre el premi a la millor tesi de la Universitat de Barcelona aquell any.
Abans de doctorar-se ja va publicar el seu primer article al prestigiós Journal of neuroscience. Durant la seva trajectòria va ser reconegut amb diferents beques, com la Wallenberg, la del Consell Europeu de Recerca i la de la Fundació de l’actor Michael J. Fox, un dels grans referents mundials en la lluita contra el Parkinson.
Tot i que va completar la major part de la seva carrera professional a Suècia, va col·laborar amb els grans centres i metges catalans. Era membre del comitè científic extern de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron i va assessorar l’Institut d’Investigació de Bellvitge, el de la Vall d’Hebron, el de Lleida i l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona.
El trasllat a l’Institut Karolinska li va permetre trobar un entorn idoni per dur a terme les seves investigacions quan a Catalunya i la resta de l’Estat aquest camp encara estava a les beceroles. El 1994 va aconseguir una plaça de professor i des del 2002 va ser catedràtic de Neurobiologia de Cèl·lules Mare, a banda de dirigir el laboratori de Neurobiologia Molecular de l’institut. “Arenas deixa enrere un entorn de recerca líder a nivell internacional, que avui alberga més d’un centenar d’investigadors”, assenyala el comunicat de l’institut en què s’ha comunicat el seu adeu.
Gràcies a les seves investigacions va esdevenir un referent mundial en el seu àmbit. Va descobrir que hi ha almenys 14 tipus diferents de neurones que produeixen dopamina, el neurotransmissor més afectat en el Parkinson, i no només 10 com es creia fins aquell moment. També va identificar una proteïna que prevé la mort de neurones . El seu objectiu era entendre la malaltia i quin tipus de cèl·lules es podien desenvolupar per dur a terme teràpies més eficaces. Els seus resultats van ser publicats a les millors revistes científiques del món: Science i Nature.
Els seus companys a l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona, Jordi Alberch, Esther Pérez-Navarro i Josep M. Canals, han publicat al web de l’entitat un escrit dedicat a Arenas en què també destaquen la seva capacitat de superació: “Li van detectar una insuficiència renal a una edat molt primerenca. Això va enfortir el seu caràcter, sempre amb una visió de la vida pragmàtica i resolutiva, que no li va impedir tenir una vida científica productiva i una plena vida personal.”