cultura
Mor Maria Antònia Ferrer i Bosch, una de les grans historiadores de Tarragona
Va donar el nom al guardó de la Universitat Rovira i Virgili per la defensa dels drets de les dones
La historiadora Maria Antònia Ferrer i Bosch (1926, Tarragona), professora de referència a la Universitat Rovira i Virgili (URV), va morir ahir dilluns als 98 anys, segona ha confirmat l’entitat. Ferrer dona el nom al guardó que la mateixa universitat concedeix des del 2008 a persones o entitats que hagin destacat en la defensa dels drets de les dones. El 2009 la Universitat li va fer un reconeixement oficial i el 2010 Òmnium Cultural li va concedir el premi al Tarragoní de l’Any.
El llibre Biografies de Tarragona la defineix com a “historiadora i pedagoga”. “Va ser una de les ànimes del ressorgiment cultural a la dècada dels seixanta i setanta.” Ferrer es va llicenciar el 1926 en Filosofia i Lletres i el 1949 es va doctorar en Historia a la Universitat de Barcelona el 1976 amb el treball Tarragona durant el Trienni Liberal. 1820-1823.
El 1950 es va casar amb Lluís Arola Sanromà, amb el qual va tenir sis fills. El gran, en Lluís, va ser rector de la URV entre el 1998 i el 2006 i en Fèlix i l’Albert, fundadors d’Arola Editors. L’Antònia va ser mestre de llatí i grec abans de fer el salt a la universitat. En una entrevista a La Vanguardia el 2013 admetia que encara hi havia antigues alumnes de més de vuitanta anys que la paraven pel carrer per recordar les seves classes a l’escola.
El 1962 va impulsar el col·legi Pax de Tarragona. Aquesta entitat va concebre una escola alternativa inèdita fins aquell moment, en una etapa encara de repressió. Era un centre catalanista, laic i defensor de la llibertat. En va ser una de les primeres directores, fins al 1971. L’escola es va crear al Mas Mallol, un edifici modernista de l’Oliva.
Va estar present en l’embrió de la Universitat Rovira Virgili, en la qual va ser professora fins a la seva jubilació el 1991. La seva principal línia d’investigació va ser el pensament i la societat del món contemporani. Va ser fa setze anys quan la URV va decidir concedir el premi amb el seu nom que des de la Unitat d’Igualtat s’atorga a persones o entitats destacades en la defensa dels drets de les dones. Va ser una forma també de visibilitzar el seu nom a les noves generacions.
Tarragona sempre va ser un punt de referència en els seus textos i va investigar sobretot com s’organitzava la societat clàssica. Quan es va jubilar va tenir més temps per escriure obres, en aquest sentit, de gran rellevància: Context europeu de la Reial Societat Arqueològica (Tarragona, 1994), Tàrraco: Mitologia i cultura religiosa (Tarragona, 1997), Bacus dels ritus i dels rostres (Tarragona, 2001), i Història de Tarragona, una ciutat mediterrània (Arola, 2006). També va fer treballs rellevants sobre Mont-roig i Cambrils.