cultura
Adeu a Robert Coover, un dels gegants del postmodernisme literari
Mor un dels autors de referència de Quim Monzó. Estava casat amb l’artista tarragonina Pilar Sans
Un dels grans escriptors contemporanis dels EUA, Robert Coover (1932, Charles City, Iowa), va morir dissabte als 92 anys, segons va confirmar la seva família a mitjans del seu país. A Catalunya és conegut sobretot perquè un dels seus grans admiradors i deixebles literaris ha estat Quim Monzó. Estava casat, a més, amb una tarragonina, l’artista Pilar Sans. A Tarragona, de fet, va començar a escriure la seva primera novel·la, com havia fet Truman Capote a Palamós amb la seva coneguda A sang freda.
Va ser membre actiu d’una de les grans generacions d’autors sorgits als seixanta de la contracultura al seu país, com ara William Goodis, John Barth, Donald Barthelme i John Hawkes. Tot i la seva rellevància, sobretot en el postmodernisme i la metaficció, només es van traduir dues de les seves obres en català. Els seus seguidors i crítics les consideren de lectura obligada: La festa de Gerald (Quaderns Crema), publicada originalment el 1986, i el recull de contes Una nit al cinema (Empúries, 1987). Sobre la primera el mateix Monzó, que el considerava un dels narradors americans més interessants, va escriure: “Brillant, intel·ligent, lúcida, divertida fins a la rialla. Falten paraules per descriure aquesta novel·la esplèndida.”
Un altre escriptor que se sent deutor de Coover, Jordi Puntí, per la seva banda, es va desfer en elogis d’Una nit al cinema: “El llibre explora les possibilitats narratives del llenguatge cinematogràfic, però des de l’escriptura, on tots els mites i els gèneres que han anat confegint l’imaginari del segle XX es disloquen, es rebreguen i s’utilitzen per reconstruir noves lectures que són alhora un homenatge múltiple al cinema B, les sessions matinals, les estrelles tronades del Hollywood mut…” Monzó també va fer el pròleg de l’edició en castellà d’una altra de les grans novel·les de l’autor: El hurgón mágico (1974, Anagrama).
D’altres obres seves van ser les novel·les The Universal Association, Inc. J. Henry Waugh, Prop (1968), The water power (1972), Whatever happened to Gloomy gus of the Chicago Bears (1986) i Ghost Town (1998), l’obra teatral Charlie in the house or Rue (1992), així com el llibre crític de la societat dels EUA The public burning (1977).
A la Universitat d’Indiana Coover no va triar uns estudis precisament ordinaris. Es va llicenciar en estudis eslaus (1953) i posteriorment va obtenir un màster en Humanitats a la Universitat de Chicago. Va ser professor a Princeton i va importar cursos d’una de la seva gran especialitat, l’escriptura electrònica a Providence. Va canviar algunes normes preestablertes de la narrativa clàssica arran de les seves teories de l’escriptura hipertextual. Al seu país va impulsar la primera organització de literatura electrònica i va ser membre, entre d’altres associacions, de l’Acadèmia Americana, de l’Institut d’Arts i Llebres i del PEN Internacional.
Va conrear diferents gèneres, primer els contes i el teatre i més endavant les novel·les, algunes de les quals ja són clàssics moderns. Amb The origin of the brunists (1966) ja va guanyar el premi William Faulkner. Després d’encadenar diversos llibres amb un gran impacte arreu del món, el 1992 va publicar el seu article més anomenat: The End of Books, a The New York Time Review of Books, que va impulsar la literatura electrònica arreu del món.