En la mort de Josep Viader

La vinculació de la Diputació de Girona amb el mestre Josep Viader al llarg d'anys ha estat estreta i continuada, primer amb la coral Polifònica, de la qual la Diputació era protectora principal a través del seu Patronat, i també amb el Conservatori de Música des dels anys setanta.

El senyor Viader ha estat d'aquelles persones que ha deixat bon record i petjada particular en tot el que ha fet i en totes les institucions per les quals ha passat, i és que el qualificatiu de mestre se l'ha guanyat a pols. Ja sigui en el camp de l'ensenyament, dins el col·lectiu de mestres i l'Escola Normal o el col·lectiu de mestres de música com a professor del Conservatori, i dins el món coral, o bé en el popular a través de les seves sardanes, la tasca de Josep Viader no ha passat mai desapercebuda. La seva popularitat és destacada a la seva ciutat, a totes les comarques gironines i a tot el país. N'és una mostra evident el fet que rebés fa uns anys el reconeixement de Gironí de l'Any.

Em permeto apuntar aquí alguna vivència personal viscuda més directament amb ell, com la il·lusió que vam compartir en la posada en marxa d'una secció del Conservatori de Música a les Bernardes de Salt, en uns moments en què culturalment la població ho necessitava. Recordo també el dia que els professors Lluís Brugués i Xavier Frigola, en representació del Conservatori de Música i l'Escola Normal de Mestres, avui Facultat d'Educació de la UdG –en la meva condició de delegat territorial de la Generalitat–, em van entregar un extens i complet dossier sol·licitant el reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya de la Creu de Sant Jordi per al mestre Viader. La gestió encomanada em va honorar i va donar ràpidament els seus fruits, i se li va atorgar, l'any 1990, la Placa del President Macià i un any després, la Creu de Sant Jordi. Aquests reconeixements, juntament amb el carrer que li dedicà la ciutat i el bateig de l'auditori de la Casa de Cultura amb el seu nom, són un viu reflex de com els gironins han volgut reconèixer la seva aportació cultural, tant a nivell pedagògic com artístic, a la ciutat de Girona i les seves comarques.

Des de la Diputació de Girona expressem el nostre més sentit condol a la seva filla Anna i a tota la família.