Recordant Josep Cornellà

Avui, sols d'agafar el diari el cor m'ha fet un esglai en veure la notícia de primera plana, el doctor Cornellà ens ha deixat. Com diu el bon amic Jordi Xargayó en el seu article, dijous de la setmana passada el doctor Cornellà s'acomiadava dels lectors del diari on escrivia per agafar-se unes vacances fins al setembre, el que no sabíem era que al darrere hi havia un càncer fulminant que ens l'ha pres, tan sols en un mes i mig. Aquests fets fan que ens fem tantes preguntes, per què???

Què està passant al món perquè ho estiguem pagant amb un preu tan alt, amb la pèrdua de pares, fills, amics i companys? Què s'està fent malament perquè no puguem aturar aquest desgranar de vides humanes de totes les edats? Sols ens queda consolar aquells que es queden i que escriuran per recordar-los, que és el que estic fent ara.

Amb el doctor Cornellà no vaig tenir cap tracte professional perquè a casa no hi ha hagut mainades. Sabia dels diferents vessants, principalment del món dels joves adolescents, cosa que a ell el preocupava molt. Va escriure llibres dedicats a aquest tema, va exercir un temps de director de la llar d'infants Nostra Senyora de la Misericòrdia del Puig d'en Roca, on teníem família.

El vaig conèixer més personalment quan, a través dels Amics dels Gegants, vam recuperar els gegants antics de Girona. Un dia es va presentar a casa amb un paquet tot il·lusionat dient que cada any anava a Pamplona als Santfermins, crec que hi havia estudiat, i ens va regalar la parella de gegants pamplonesos fets amb guix, que són més baixos que els d'aquí, un regal que ens va fer molta il·lusió.

Després va apuntar el seu fill Marc a la colla gegantera, on va ser uns anys i del qual tenim un gran record. A vegades el trobava al mercat i em deia: “Què fa en Marc?”, interès de pare. L'any 2000 va tenir l'honor de ser nomenat pendonista de la Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona, la meva confraria, on té un fill manaia, en Marc. També va exercir, encara que tan sols un any, de majestat. I em va portar a la granja una foto dedicada i signada perquè la tingués de record.

Des d'aquestes ratlles he fet el meu petit homenatge a aquest metge, però sobretot a aquest pare dels seus fills: l'Albert, amb qui parlo algunes vegades; la Maria Engràcia, que pel que m'han dit ja estava amb ell al despatx, i en Marc. Indirectament, ben segur que des del seu despatx, per la seva feina, més d'una vegada va exercir de pare de molts joves sense saber-ho.

Molts nois i noies han quedat orfes d'un consultor, un guia i una persona que, d'una manera o altra, segur que els havia ajudat més d'una vegada.

Avui divendres, a dos quarts de sis de la tarda, els que l'estimaven i coneixien es trobaran al monestir de Sant Daniel per estar al costat de la seva família en aquests moments de tant de dolor i oferir una missa en acció de gràcies a aquesta gran persona que ha dedicat el seu saber al món de la infància.

Descansi en pau.