Albert Casals Puig
Va morir el 19 d'abril a Mas Llunès, i la seva família el recorda en aquest escrit
Tiet, perquè ens has fet això? Dimarts, sortint de l'escola esportiva vaig veure la meva tieta que em venia a recollir, vaig trobar-ho estrany, alguna cosa havia passat... però no em podia imaginar que fos una cosa tan terrible! Tinc 9 anys i sóc plenament conscient de les coses, però això és massa per mi, no em puc imaginar que no veuré mai més el meu tiet; un tiet que ens estimava a en Marc i a mi amb bogeria, ens feia jugar, riure, somiar... Estic passant els pitjors moments de la meva vida. Cada dia, quan em desperto, vull desitjar que tot ha estat un malson. Tiet, t'estimem moltíssim i se'ns farà molt dur no poder-te abraçar mai més.
Pol Casals
Albert, has estat un cunyat exemplar, no he sentit mai una mala paraula sortida de la teva boca, un mal gest cap a ningú, sempre volent-nos ajudar amb el que fes falta, sempre fent-nos veure les coses en positiu, amb aquests bons sentiments i aquest cor tan gran. Albert, et trobarem molt a faltar!!
Carme Iglesias
Quins germans no s'han discutit mai? Doncs nosaltres! L'Albert i jo no hem tingut mai cap discussió, el meu germà m'ha ensenyat moltes coses i molt bones, sempre hem estat molt units i cada cop que l'he necessitat l'he tingut de seguida al meu costat. La vida és injusta, molt injusta. Una persona amb el cor tan gran i que precisament hagi estat aquest el que t'ha fallat! Però Albert, nosaltres et durem tota la vida dins el nostre.
T'estimem moltíssim, Albert, i se'ns farà impossible reomplir el teu buit. Et trobarem molt i molt a faltar.
Joan Casals