Jon Idigoras era torero

Segur que el deuen recordar: bigoti molsut, ulls ametllats, verb contundent i amb el puny permanentment alçat. Jon Idigoras va ser una de les cares més conegudes de l’esquerra abertzale durant els anys 80 i 90. Als 14 anys ja treballava en una indústria siderúrgica, però la seva gran afició eren les corrides de toros i de jove va arribar a torejar en diverses places basques, amb el malnom el Morenito del Alto, segons explica ell mateix a les seves memòries El hijo de Juanita Gerrikabeita (Ed. Txalaparta).

L’exemple d’Idigoras serveix per il·lustrar que en el tema dels toros les fronteres ideològiques i nacionals es desdibuixen, perquè d’aficionats a aquest espectacle n’hi ha de tota mena. Aquest matí, quan el Parlament decideixi si continua tramitant una iniciativa legislativa popular per prohibir les corrides de toros, la votació serà secreta i no seguirà la disciplina de grup, perquè PSC i CiU han donat llibertat de vot als seus diputats, com si es tractés d’un tema de consciència. Els promotors de la ILP han volgut situar el debat exclusivament al voltant de la defensa dels drets dels animals i tots els partits han acceptat aquestes normes de joc, evitant situar-lo també en el terreny del conflicte identitari i cultural entre Catalunya i Espanya. Malgrat que l’espanyolisme ha fet bandera tradicionalment de les corrides de toros i que fins i tot el toro s’ha convertit en una icona del nacionalisme hispànic, ningú ha volgut jugar aquesta carta.

El que hauria de quedar clar, però, és que el Parlament no decideix avui si prohibeix les corrides de toros, només si es pot debatre. I en democràcia s’ha de poder debatre tot, sobretot si està avalat per una iniciativa legislativa popular signada per 180.000 persones. El rebuig a la ILP pot sembrar un precedent i els arguments que s’usin avui també poden ser usats en un futur contra altres iniciatives ciutadanes, com la de fer un referèndum.