Els dos mons de Messi

Entre Barcelona i l’Argentina hi ha moltes més diferències que les que es deriven dels 10.500 quilòmetres de distància que les separen. Almenys i sobretot per a Leo Messi. Cada cop que creua l’Atlàntic, el crac té la sensació de canviar de món. A aquesta banda de l’oceà s’omple de reconeixement, admiració, èxit, estima, incondicionalitat; en aquella està permanentment exposat a la polèmica, al descrèdit, a la crítica, al renec. Si aquell món no fos el seu país, les seves arrels, la seva sang, faria temps que hi hauria renunciat. Perquè dia sí, dia també Messi està a l’ull de l’huracà a l’Argentina, quan a Barcelona és la nineta dels ulls de tothom.

“Messi sabàtic”, “Cas Lío”... El crac centrava fins després de la classificació mundialista els titulars més punyents de la premsa argentina, que el jutja de ser amb l’albiceleste una ombra del que és de blaugrana, sense tenir en compte que a Can Barça forma part d’un equip que juga de memòria i a l’Argentina és un més dintre del desgovern tècnic i tàctic del seleccionador Diego Armando Maradona.

Vergonya a l’Argentina
A Europa Messi és el número 1. El jugador més reconegut del pentacampió Barça, el millor futbolista de la passada Champions, el pròxim –el mes que ve– Pilota d’Or i el màxim aspirant al FIFA World Player. Però a l’Argentina és un futbolista que la majoria d’aficionats i periodistes han volgut asseure a la banqueta. Com que fins ahir ningú s’atrevia a criticar directament Maradona, que encara no ha trobat un hàbitat per fer lluir Messi al camp ni ha trobat un onze ideal, el blaugrana ha estat l’ase dels cops.

Però fins ahir. La reacció histèrica, desmesurada i grollera de Maradona després de la classificació albiceleste per al Mundial, amb un 0-1 a l’Uruguai, ha fet canviar de diana una premsa avergonyida. “Estic agraït a la gent i als jugadors, a ningú més. La resta, amb perdó de les dames, que la mamin i la segueixin mamant”, va descontrolar-se el tècnic.

Amb periodistes i Maradona passant-se de la ratlla, Messi va alleujar-se ahir en aterrar a Barcelona. Un jet privat noliejat pel Barça li va permetre arribar un dia abans del que estava previst. Tot i que tenia permís per descansar, va voler participar de seguida de l’entrenament i va oferir-se per jugar demà a València tot el partit, amb permís de Guardiola, d’una discreció i control de les emocions –d’una personalitat, en definitiva– diametralment oposada a la de Maradona. “Messi sempre s’hi ha deixat la pell”, va defensar-lo Sergio Busquets, que no va dubtar a criticar el seleccionador argentí: “Un professional sempre ha de saber estar al seu lloc”. També Leo Messi ha de saber estar... entre dos mons.