Ni vegueries ni comarques al País Valencià

Les 32 comarques que conformen el País Valencià, tot i la identificació que des de la Transició ençà han assolit entre els seus conciutadans, no tenen cap validesa oficial a diferència del que passa a Catalunya o a l’Aragó. No compten amb òrgans polítics o administratius com els consells comarcals catalans, sinó que les competències compartides entre diversos municipis s’articulen sovint mitjançant ens –les mancomuitats– que en ocasions superen els límits comarcals. L’Estatut d’Autonomia del 1982 ja preveia que una llei de les Corts Valencianes determinaria la divisió comarcal. 28 anys després, el vigent text estatutari continua recollint-ho, però el cert és que la llei de comarcalització valenciana ni ha arribat ni l’esperen.

La diputada provincial per Castelló del Bloc Nacionalista Valencià, Maria Gràcia Molés, denuncia que amb aquest ajornament es deixa pendent la ubicació de moltes poblacions en una comarca o una altra, com és el cas de Vilafranca, on s’identifiquen amb els Ports tot i pertànyer –oficiosament– a l’Alt Maestrat. Però el pitjor, a parer de Molés, és que s’ha impedit la possibilitat que les comarques assumeixin moltes competències i que massa qüestions han quedat supeditades al caprici polític del color dels consistoris.

El problema, sosté el catedràtic de Geografia Vicenç Maria Roselló, és que la qüestió comarcal no interessa als dos partits majoritaris, PP i PSPV, als quals “ja els va bé amb les províncies i no hi faran res”, pronostica desenganyat. Rosselló es va implicar als anys 70 i 80 fent diferents propostes de divisió territorial arran de l’intent finalment fallit de l’aleshores govern socialista de Joan Lerma d’aprovar la llei pendent.

La divisió oficiosa en 32 territoris –fixada pel militar català Joan Soler i revisada per Joan Fuster– és a parer de Rosselló “plena d’errors i inoperativa”, ja que les comarques resultants són molt petites i “mentre algunes tenen 4.000 habitants, altres en tenen 400.000”.

La seva alternativa seria dividir el país en 7 o 8 governacions, nom original de l’època foral i equivalent a les vegueries catalanes. Però Rosselló insisteix, “mentre no s’eliminen les diputacions no cal parlar-ne, suposaria més diners i més burocràcia absurda”.

Vicent Soler, el conseller socialista d’Administració Pública que als 80 va voler impulsar la llei de comarcalització –incloent també les governacions–, que finalment no va quallar, entre d’altres raons per la forta oposició de la ciutat d’Alacant, segueix sostenint que la divisió que correspon al País Valencià tenint en compte la seva diversitat i la seva història és la comarcal. Una divisió que ja existeix oficiosament, però a la qual la direcció del PSPV i el PP del president Francisco Camps han renunciat a donar-hi rang d’oficialitat.