CiU domina de la costa a l'interior

Les xifres de les eleccions del 2007 són clares. De les 26 poblacions que formen part de la comarca de la Selva, 15 tenen un govern de CiU. I si a més considerem que entre aquestes poblacions hi ha la capital, Santa Coloma de Farners, i les més poblades, com ara Lloret de Mar, Blanes o Tossa, el color polític de la comarca és més que clar. Es pot dir, doncs, que la seva supremacia a la Selva marítima, ara per ara, és total. O potser no tant, si tenim en compte que la llista més votada a Blanes va ser el PSC, però van ser els d'ERC els que van decantar la balança a favor dels convergents.

A l'interior la cosa ja canvia i els colors ja són una mica més dispersos. A Santa Coloma, si bé tenen l'alcaldia, no tenen la majoria suficient per governar, i el candidat repetidor convergent, Antoni Solà, es veu obligat a governar amb el suport de socialistes i republicans. I ja veurem si al mes de maig, se'n pot desempallegar gaire fàcilment.

A l'interior de la comarca també són en mans de CiU, a banda de Santa Coloma, les alcaldies d'Amer, Anglès, Breda, Brunyola, Hostalric, Massanes, Osor, Riudarenes, Riudellots, Sant Feliu Buixalleu, Bonmatí i Vilobí d'Onyar.

Hi ha poblacions prou importants, com ara Arbúcies, de llarga tradició industrial i esquerrana, on CiU ni tan sols té presència a l'Ajuntament, dominat clarament per grups d'esquerra com ERC, el PSC, l'Entesa propera a ICV, i la CUPA. Al maig, però, CiU intentarà fer-se un lloc enmig d'una esquerra tan disgregada. I no és l'únic lloc de la Selva més profunda on els d'ERC tenen clavada una pica. També manen a la Cellera de Ter amb una llista blanca, a Riells i Viabrea, i a Sant Hilari Sacalm. També van manar amb minoria a Amer una llarga temporada. Una estranya aliança entre CiU i el polèmic exalcalde independent Joan Güell els va fer caure de l'escambell amb una moció de censura que va ser qüestionada, fins i tot, des de les mateixes files convergents. L'alcalde derrotat, Xavier Targa, ho tornarà a intentar al maig. L'actual alcalde d'Amer, Narcís Junquera (CiU), intentarà no deixar l'alcaldia. El tercer en discòrdia, Güell, s'ha retirat de la vida pública, i no hi serà. El duel, doncs, serà a dues bandes: CiU versus ERC.

Quant al PSC, intentarà conservar l'alcaldia a Maçanet de la Selva, Sils i Vidreres, tres poblacions on han estat obligats a sumar els vots dels socis d'ERC i ICV. A Sils i Vidreres van ser la força més votada; en canvi a Maçanet va ser CiU el partit que va obtenir més vots.

La lectura política o de tendència ideològica en les eleccions municipals dista molt de la que se sol fer de les eleccions generals al Congrés de Diputats i al Senat o al Parlament de Catalunya. A les poblacions, i més encara a les petites, la gent vota persones més que abstraccions ideològiques de partit o programes confosos. En una població on el perfil general del votant és, per exemple, centrista i proper ideològicament a CiU, en un moment determinat es pot optar pel vot de càstig a l'alcalde escollit anteriorment, si es considera que no ho ha fet prou bé. Això és més o menys el que va passar a poblacions com Sant Hilari Sacalm, quan el 2007, CiU va perdre tres dels vuit regidors que tenia, i un pacte amb els independents va portar ERC a l'alcaldia. En aquests darrers quatre anys ha plogut molt, CiU es renova, i ERC s'adona que les coses poden tornar on eren i tornar a passar a l'oposició.

Un altre element a tenir en compte són les condicions supramunicipals. És clar que els ajuntaments s'han de refiar de les instàncies superiors a l'hora de rebre subvencions. Davant aquest fet el panorama polític català no és el mateix que el 2007 quan hi havia el tripartit. Ara, CiU vol fer valdre la seva força, i podria ben bé recuperar el govern del Consell Comarcal de la Selva. El vot pràctic té molt de pes, i ara els que han de distribuir els cabals són diferents en comparació de quatre anys enrere.

De fet, en les eleccions del 2003, quan encara manava CiU a la Generalitat de Catalunya, la coalició nacionalista va guanyar en 18 dels 26 ajuntaments. Només a Breda, Riudarenes, Arbúcies, Tossa de Mar i Vidreres hi havia governs del PSC, d'ERC o independents.

Més o menys el mateix va passar el 1999, any en què CiU va guanyar en 17 poblacions de la comarca.

El color polític en general és força clar i en la majoria de les poblacions els alcaldes que actualment tenen l'alcaldia repetiran. A Santa Coloma de Farners, l'alcalde, Antoni Solà, serà un dels veterans que intentarà revalidar el seu mandat. A Vilobí d'Onyar, també és clar que repetirà l'actual alcaldessa, Olga Guillem, per tal d'intentar mantenir el govern de CiU.

Pel que fa a l'evolució de vot a la comarca des de les primeres eleccions de l'etapa democràtica, l'any 1979 les coses encara no eren prou clares, i les llistes independents van superar amb escreix els partits. Hi va haver un total de 95 regidors no adscrits a cap formació política, una xifra molt superior als 77 que va obtenir CiU, els 43 de l'extinta UCD, els 26 del PSC, i els més residuals (el PSUC amb 8 i ERC amb 4).

La cosa ja va canviar substancialment a partir del 1983, amb una pujada espectacular de CiU, que va obtenir 138 regidors i va pujar fins als 152 l'any 1987 i fins als 149 l'any 1991. Darrere de CiU, i a considerable distància, es mantenien el PSC i els independents, que no van aconseguir passar dels 50 regidors en cap de les eleccions entre les del 1983 i les del 1991.

L'any 1999 va representar la irrupció de la renovada ERC, que de tenir una representació gairebé residual va passar a tenir 31 regidors. CiU, però, es va continuar imposant amb 120 regidors, i els independents, amb 31 regidors, van cedir terreny i es van situar molt al darrere del PSC, que en va obtenir 52.

Tot i que el 2003 i el 2007, CiU encara anava al capdavant, la força del tripartit guanyava terreny i ERC va sobrepassar els 60 regidors, mentre que CiU només en va obtenir 120. El vot fidel del PSC es va mantenir en 50 regidors.