Pujol sobre Camacho i Òmnium: “S'excita a vegades, aquesta dona”

“Hi ha el gran risc que ens trobem inclosos en el Reino de España de manera definitivament injusta i amb maltracte”. El desencaix entre Catalunya i l'Estat espanyol és clarament insostenible per al president Pujol, com ha sentenciat aquest matí en una entrevista a Rac 1, tot i que l'expresident no ha volgut fer referència explícita a la independència del país.

El president Pujol ha qualificat el tracte de l'estat cap a Catalunya d'espoliador, sense vacil·lar: “la paraula molesta molta gent, però no se me n'acut una altra”, ha especificat. “És evident que no pot ser el que ara és”, ha afegit l'expresident en referència al 8% de dèficit fiscal de l'Estat espanyol amb el país.

En aquest sentit, Pujol ha reclamat un canvi, “de debò aquesta vegada”, ha volgut concretar, en el finançament de Catalunya, la principal lluita, segons ell. Tot i que no l'única. L'actitud del Partit Popular davant les subvencions del govern català a Òmnium Cultural no ha escapat de les seves consideracions. “S'excita a vegades, aquesta dona”, ha dit de la líder dels populars a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, i ha afegit que l'atac contra Òmnium són “ganes d'empipar els nacionalistes”. “A hores d'ara, ja hauria de saber que hi ha línies vermelles que el PP no pot traspassar, passi el que passi”, ha conclòs Pujol, amb voluntat de negar que els populars tinguin collat el govern Mas.

L'històric president s'ha mostrat molt desencantat amb l'Espanya de les autonomies: “La meva dosi de pedagogia [a la resta de l'Estat espanyol] ja l'he acabada i tinc la sensació amarga que no ha servit”. Jordi Pujol ha reconegut que s'avergonyeix d'alguns escrits de fa anys, de tarannà fins i tot autoinculpatori, quan sent com parla de Catalunya la política espanyola. “Ningú va haver-me d'explicar que els catalans havíem de ser solidaris. Ningú!”, ha reivindicat amb força Pujol, tot recordant que en temps de la jove Espanya constitucional, el Pujol president considerava que calia un desenvolupament general de l'Estat. Però el Pujol d'avui, fora de la política activa, s'ha mostrat indignat: “La Constitució ja no és la nostra”, ha sentenciat Pujol.

“La ruïna d'Europa és precisament la lògica de la solidaridad solo hay que practicarla con los bienes agenos”, ha advertit Pujol, referint-se a la cançó que tant sona a la política espanyola. Ha especificat que aquesta lògica és la que Catalunya aguanta fina ara, però que el nord Europa, supervisor d'Espanya, no tolera.

Declarat europeista romàntic des de l'adolescència, Pujol té esperances que la crisi econòmica derivi en un reforçament del caràcter polític de la Unió Europea: “Estic trist per moltes coses, però també content per algunes altres, per exemple, per la possible passa endavant a la Unió Europea”.