Acne primaveral amb pústules (dedicat als populars valencians)

El que estem vivint a València aquests darrers mesos, especialment els darrers dies, és l'ensorrament de la fal·làcia sobre la qual s'ha mantingut el PP durant els darrers disset anys, l'evidència que els somnis sàtrapes d'aquesta gent eren una pífia i l'aflorament de tota la corrupció que han practicat. Tot això, tot plegat i a l'ensems de la crisi que travessem, ha explotat, com una traca apoteòsica i sublim, que no s'esperaven. Es pensaven tota aquesta colla de malfactors que la gent estava disposada a suportar indefinidament l'engany en què la tenien captivada, i ara han vist que no és així, que la gent, especialment la més jove, els ha dit que no, en una revolta pacífica i exemplar que ja es coneix a tot el món com la primavera valenciana.

Evidentment, davant de la reacció cívica i civilitzada de la joventut, amb la solidaritat dels sindicats i dels partits, però sobretot de les famílies, els del PP s'han posat tan nerviosos que han acabat perdent els papers i s'han atrevit a considerat els milers de joves que estan manifestant-se com l'enemic! Quina estultícia, quina barbaritat, quin despropòsit! Des del ministre d'Educació (poca educació, evidentment), la Delegada del Govern, el Cap de la policia..., tots han coincidit que els joves estudiants són l'enemic!

Però, com les reivindicacions dels nostres joves estudiants són tan justes, i com la reacció de la policia i de les autoritats tan injustes i desproporcionades, autèntiques agressions policials i detencions, fins i tot de menors d'edat, per tot plegat no és d'estranyar que els fets hagen tingut ressonància a tot el món. Exactament com passà a Tunis i a Egipte, o fa dos anys a París, i a centenars de ciutats del planeta, els mitjans de comunicació i les xarxes socials han difós les imatges valencianes fins el darrer racó del món. El PP valencià s'ha quedat amb el cul a l'aire i amb ells, Rajoy.

Jo vull manifestar, de la mateixa manera que ho vaig fer amb els Indignats del 15-M, la meua fe en la joventut. Tothom ha vist com s'han comportat: front a les porres, les armes, les manilles i els furgons blindats de la policia, els joves han alçat les seues mans lliures i han exhibit com a armes, els llibres. Tothom ho ha vist. Tinc correus de gent coneguda d'arreu, de Mèxic, Miami, Camberra, Roma... que m'han dit que el que veien per internet i per les televisions els pareixia increïble. Els he explicat que l'esperit de la policia d'ara és el mateix que el que tenia la policia franquista, o del de Fraga Iribarne quan era ministre: la calle és mia, deia tan antidemocràticament com ho sentia. Avui la policia se sent més en la seua salsa que amb un govern socialista, perquè els que manen ara són els d'ells. A la vista de l'espectacle, el fantasma de Fraga estarà rient-se de tots nosaltres.

Els senyors del PP s'han posat en un atzucac. Doblement la Delegada del Govern central, que hauria de reconèixer que s'ha equivocat, i dimitir. I el tal Cap de la policia, què? Un senyor policia que pensa que la joventut valenciana, joves menors d'edat inclosos, són el seu enemic, no pot continuar dirigint la policia i faria molt bé visitant el psiquiatra i canviant d'ofici. És evident que no és una persona idònia per al càrrec.

I es que açò és un no parar. Cada dia, en cada casa valenciana, incloses moltíssimes que han votat el PP, no es comenten altres coses que la xoriçada del dia (avui li ha tocat al famós Josep Maria Felip, de la colla de Blasco, detingut per la policia); les deficiències dels instituts on estudien els fills i els néts (sense calefacció, sense paper higiènic, sense professors substituts, sense...); el caos sanitari (els farmacèutics, tots ells votants del PP, comencen a fer vagues; les llistes d'espera es multipliquen...); i sobre tot, es parla del que més els preocupa: l'atur! Tota la vida treballant perquè els seus fills tingueren una vida millor que la seua i la dels seus pares i ara, als seus fills i filles els espera la desgràcia de no trobar treball, pensen molts valencians i valencianes.

I ara és quan en la major part de les cases valencianes, incloses les que han votat el PP, el veïnat comença a buscar responsabilitats. En què s'han gastat els diners? I comencen a criticar la banalitat de Zaplana i de Camps i llur política d'events vacus i patxanguistes i de bufes de pato; i cauen en el compte que tota l'enorme parafernàlia de grans edificis amb què han els han al·lucinat eren un bluf. Ara és quan la gent, en general, comença a veure clar el que hi havia al darrere d'aquesta política popular eren els milions i milions que s'han repartit. I com encara no ha eixit tot a la llum pública, ves a saber el que ens espera.