Mas obeeix i culpa Madrid
El president confia el compliment del dèficit a la retallada en ensenyament i salut de Rajoy, tot i que la creu insuficient
Garanteix els serveis bàsics
Denuncia els “errors” de l'Estat i l'impagament dels deutes
La tercera onada de retallades es basarà en la bateria de mesures en salut, ensenyament i universitats dictada des de Madrid. El president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar ahir que obeirà les directrius del govern espanyol per intentar arribar a l'1,5% del dèficit a final d'any estalviant 1.500 milions. A la plaça de Sant Jaume continuen pensant que les mesures incloses en els reials decrets són insuficients. Però han optat per xutar la pilota endavant: elaboren un pla econòmic i financer pensat per passar l'examen de demà al Consell de Política Fiscal i Financera dient a Cristóbal Montoro el que vol escoltar.
Falten sis mesos pel desembre, quan toqui avaluar definitivament si el dèficit s'ha cenyit a l'objectiu fixat. I això s'ha convertit en una eternitat per a un govern amb unes arques tan precàries com les catalanes, que passa dificultats cada final de mes, i que ahir resava una pregària de flexibilització a la Unió Europea: “Austeritat sí, però no una austeritat malaltissa.”
Mas obeeix Madrid i també el culpa. El president va remarcar que se sent forçat a executar la retallada addicional per “obligació”. Perquè és el govern espanyol el que ha comès “errors” reiterats (com ara fer previsions d'ingressos optimistes o centrifugar el dèficit a les autonomies) i, a més, no paga els deutes que té amb Catalunya. Mas va exemplificar que, si Rajoy transferís els 759 milions pendents de l'Estatut, els catalans s'estalviarien la meitat d'aquesta altra tisorada. No és el cas i el president admet que els catalans hauran de suportar algunes “incomoditats”. Va garantir, tot i això, que no en sortiran perjudicats els serveis bàsics i que es garantiran els drets essencials.
Hi ha llum al final del túnel? Mas diu que sí: el pacte fiscal. Si Catalunya l'aconsegueix, augura que aquestes seran les últimes estretors. Per aconseguir-lo va instar els partits a fer “pinya”. Aquest mes els convocarà a una cimera per preparar el pronunciament definitiu del Parlament, previ a l'inici de la negociació formal amb Mariano Rajoy.
Matrícula a l'FP
Mas complementarà la tisorada espanyola aprofundint en altres mesures que ja estaven previstes en el pressupost d'aquest any: la venda de patrimoni i privatitzacions d'infraestructures, la reprogramació d'inversions en marxa, la reducció de les subvencions, la rebaixa de transferències a les empreses públiques i dels sous dels treballadors públics, que experimentaran una disminució del 3% del salari en la paga del juny i un 2% més en la del desembre. Hi ha dues mesures noves. Es tracta de la imposició d'una matrícula “modesta” per a la formació professional de grau superior i l'enviament dels malalts crònics a establiments sociosanitaris.
El gros de l'ajust ha de provenir de l'aplicació dels reials decrets espanyols. El portaveu del govern, Francesc Homs, havia denunciat que només comporten un estalvi de 150 milions per a Catalunya, un 10% de la xifra necessària per al compliment del dèficit. Mas admetia ahir que ho consideren insuficient. “Però els plans qui els aprova?”, es preguntava Mas. “Tenim l'obligació d'agafar-los la paraula i confiem que arribaran noves mesures”, hi afegia el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. El govern, de fet, ha d'entomar una faraònica reducció de dèficit del 2,2% del PIB. Un volum molt superior a la mitjana de la resta de territoris i de la mateixa administració espanyola. Catalunya va tancar el 2011 en un 3,7%, segons l'Estat, i ha de deixar-lo en l'1,5% al desembre.
Amb vista al 2013, el gabinet d'Artur Mas estudiarà la política impositiva del govern. Ni tanca ni obre cap porta, tampoc la de recuperar en el futur l'impost de successions, que tant els socis del pacte fiscal (ERC i ICV-EUiA) com el PSC li reclamen amb insistència.
Els 211 milions hi són
Mas-Colell va confirmar que ha inclòs en el pla econòmic i financer que s'ha d'aprovar demà els 211 milions corresponents a la liquidació de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que Rajoy es nega a pagar. No va precisar que hi figurin com a ingrés. Simplement va sentenciar que hi “han de ser presents” i que Catalunya “mai hi podrà renunciar”. Rajoy ha reiterat que no es pagaran. L'impagament d'aquests milions ha estat fins ara un dels fronts de conflicte en la negociació dels governs espanyol i català. Al marge dels efectes que té sobre el pla d'ajust, aquesta partida també ha estat el desencadenant del refredament de les relacions entre CiU i Rajoy, que no l'ha inclosa en el pressupost de l'Estat.
Sense xifres concretes
El president i el conseller d'Economia no van concretar l'estalvi que comporten les mesures per separat. Mas-Colell en determinarà les quanties amb els departaments i compareixerà al Parlament per retre'n comptes als partits. No és un gest de deferència, sinó un mandat de l'hemicicle, aprovat en el ple de les retallades, que CiU vol complir. Una de les obsessions de la federació és la de demostrar que el govern no s'amaga i exerceix les obligacions amb “lideratge”. Per això Mas va explicar en persona els nous ajustos amb Mas-Colell després de la reunió setmanal de l'executiu. A la sala hi havia la vicepresidenta, Joana Ortega, i el portaveu de l'executiu, Francesc Homs.
