Setembre calent
S'espera una ‘rentrée' política intensa i sense respir per a l'autogovern de Catalunya: risc de rescat, negociació del pacte fiscal i eleccions anticipades
CiU podria trencar amb el PP i fer una remodelació de govern
Uns comicis avançats serien un referèndum a la política de CiU
La Generalitat pot ser rescatada i quedar asfixiada políticament
L'autogovern de Catalunya es juga el seu futur aquesta tardor entre Madrid, Berlín i la borsa de Nova York. L'inici del curs polític al setembre servirà per entreveure les línies mestres del que està realment en joc. Tot podria passar: rescat i intervenció de les finances de la Generalitat, èxit o fracàs de la negociació del nou sistema de finançament, remodelació del govern català, més retallades a l'estat del benestar –i, per tant, més protestes al carrer– i... per últim la convocatòria d'eleccions anticipades per la primavera del 2013. Els assessors polítics de tots els partits treballen amb totes aquestes incògnites sobre la taula abans de decidir l'estratègia ja en clau preelectoral.
S'espera una rentrée política intensa, transcendent i sense respir. S'acosten mesos de molta política. Després d'un curt estiu, i veient com es precipitaven els esdeveniments, tant al Congrés com a les borses, tots els partits volen prendre decisions amb celeritat. El curs polític va acabar a finals de juliol amb l'aprovació al Parlament de la reclamació d'un nou pacte fiscal en la línia del concert. I el nou curs hauria de començar duent-lo a Madrid. Mas ja va enviar una carta a Rajoy per explicar-li què volen CiU, ERC i ICV-EUiA, però encara espera una resposta. Teòricament, el govern hauria de començar a negociar a la tardor amb la idea de tancar l'assumpte –amb èxit o amb fracàs– abans de final d'any. El govern de Rajoy accepta parlar del finançament però creu que l'important és la crisi i que la negociació es farà en trobades multilaterals amb totes les comunitats el 2013. Té mala pinta.
El govern rebutja mostrar el pla B. Però si l'executiu espanyol confirma el cop de porta al pacte fiscal, hi haurà bàsicament tres opcions sobre la taula. La primera, fins i tot per realitzar-la durant la negociació, seria convocar una consulta sobre el pacte fiscal per donar més força a la reivindicació catalana a Madrid. La segona és tirar pel dret unilateralment i crear una hisenda catalana. Mas ja va situar la hisenda pròpia en l'horitzó i això, amb llei que l'empari o sense, no és altra cosa que l'exercici unilateral de la recaptació de tots els impostos. Seria un acte de desobediència política i legal en tota regla a l'Estat. Aquesta era la proposta, al capdavall, que han llançat entitats com ara Òmnium Cultural. La tercera opció, si no hi ha acord i el govern no s'atreveix a actuar per lliure, és la convocatòria d'eleccions anticipades.
Catalunya-Espanya?
El panorama del setembre calent es completa amb la dilatada trobada de la comissió bilateral Catalunya-Estat, liderada per Josep Antoni Duran i Lleida, per dirimir els conflictes de competències i les transferències. Aquesta reunió ja es va anul·lar al juliol. Fa més d'un any que no es convoca, amb la qual cosa es menysté una disposició de l'Estatut que obligava a fer dues reunions a l'any de la comissió com a mínim. Feina en té, ja que ara mateix hi ha recursos de l'Estat al TC per lleis catalanes i recursos de la Generalitat al mateix TC contra lleis estatals.
L'oposició vol aprofitar el curs polític per plantejar propostes i crítiques més enllà de l'inesgotable debat de la relació Catalunya-Espanya. Alguns dels seus cavalls de batalla al Parlament seran les alternatives a les retallades en salut i educació, recuperar la sisena hora a les escoles públiques o impulsar nous impostos a la banca i les nuclears.
Escenari: enfrontament
El que està clar és que les relacions Catalunya-Espanya passen per un mal moment. El PSC de José Montilla ja va avisar d'això en el seu moment. ICiU també ha avisat. L'entorn de Mas dóna per fet un enfrontament amb Madrid sense precedents però això, de retruc, li comportarà trencar els pactes amb el PP a Catalunya i un problema intern amb Unió Democràtica. Duran ja ha deixat entendre algun cop que no acceptarà que CiU incorpori l'estat propi en el programa electoral. Per contra, alguns dirigents de Convergència –Jordi Turull, Josep Rull– ja aposten sense pèls a la llengua per la independència si no s'aconsegueix res semblant al concert. La història pot accelerar-se.
La primera reunió del Consell de Govern, amb Artur Mas, serà el 28 d'agost. Després arribarà la manifestació de l'Onze de Setembre, sigui un clam pel pacte fiscal –com defensa Mas– o un clam per la independència –com voldrien els seus promotors–. Pocs dies després, el 25 de setembre, està previst fer l'anual debat de política general. Serà l'escenari simbòlic per veure la ruptura entre CiU i el PP i l'aproximació de CiU a ERC?
Primer escenari possible: mantenir la governabilitat de Catalunya. CiU i el PP estan des de fa setmanes escenificant un distanciament en qüestions com ara la llei de balances fiscals, les retallades sanitàries de l'Estat, la implicació de CDC en el cas Palau o la d'Oriol Pujol en l'afer de les ITV i, sobretot, el nou pacte fiscal. El dubte, però, és si això es traslladarà al moment decisiu de tot govern: la votació de qüestions bàsiques de política econòmica i social. Els populars només s'han oposat a una de les 18 lleis impulsades pel govern, i la meitat han tirat endavant gràcies a ells. El suport del PP ha estat vital per a l'executiu de Mas en política econòmica, per consagrar les retallades, implementar noves taxes com ara la de l'euro per recepta o la turística i per eliminar l'impost de successions.
Si finalment trenquessin, CiU hauria de pactar amb ERC el pressupost i això, en principi, obligaria a fer marxa enrere en alguns aspectes clau. Les condicions dels republicans per a un pacte han estat fins ara augmentar els ingressos –impostos sobre els dipòsits bancaris, recuperar part del de successions– i, com a condició política general, “obrir el camí cap al dret a decidir”. Les condicions són dures tenint en compte el programa electoral amb què CiU va guanyar les eleccions. ERC està a favor de negociar el pacte fiscal, però no pas de perdre gaire temps. Si no triomfa, el pla B dels republicans és ben clar. En canvi, el de CiU no està tan clar. Es descarta, de moment, una entrada d'ERC al govern, però tot podria arribar a passar.
Segon (i últim) escenari possible: eleccions anticipades. És possible imaginar una Generalitat rescatada per l'Estat, amb un atur en creixement desbocat i greus dificultats per aprovar el pressupost. Aleshores, vindrien les grans decisions. El govern de Mas estaria davant d'una cruïlla. Una primera sortida seria remodelar el govern i donar-li més perfil polític (entrada d'Oriol Pujol, Jordi Turull i, fins i tot, de Duran i Lleida). Una sortida més radical seria convocar eleccions anticipades. Aquesta última possibilitat apareix cada cop més en els discursos de dirigents de CDC, quan abans era un tema tabú.
Unes eleccions anticipades, segons les enquestes, no canviarien la geometria variable del Parlament però serien una mena de referèndum sobre les polítiques de CiU, tant les retallades com el reclam del concert econòmic. CiU seria de nou la favorita per guanyar. Al PSC li arribarien massa d'hora tenint en compte el poc grau de coneixement ciutadà del seu actual líder, Pere Navarro, que no ha tingut temps de fer les primàries per escollir el candidat –Navarro, Ros, Tura o alguna sorpresa–. ICV-EUiA, ERC o el PP podrien aprofitar-se de l'estat dels socialistes per créixer però no serà suficient per canviar l'statu quo sociovergent.
Tensió social contra les retallades
El govern no vol sentir-ne a parlar però el primer que pot passar al setembre és el rescat de les finances de la Generalitat per l'Estat. Agradi o no, l'ajuda del fons de liquiditat autonòmic té contrapartides polítiques. Mas-Colell diu que no acceptaran imposicions, però estan escrites al BOE. La Generalitat va anunciar al juliol que demanarà el rescat per pagar nòmines i crèdits: de moment, no ha pagat els concerts de geriàtrics i d'altres entitats socials del Tercer Sector ni les subvencions de cooperació a les ONG. Però Mas-Colell ja va dir que hi podia haver més impagaments. CiU mantindrà la política d'austeritat en el pressupost del 2013 –inclosa una probable quarta onada de retallades–, tot i que en les últimes setmanes ha criticat durament les retallades fetes per l'Estat. El repte que s'imposa el govern aquest any és intentar mantenir la caixa, encara que sigui al límit, i continuar rebaixant el dèficit públic amb la prima de risc disparada i la qualificació del bo català a nivell d'escombraria. Hisenda obliga la Generalitat a tenir un dèficit públic màxim del 0,7%pel 2013 i això abocarà a un ajust extra d'uns 800 milions. La llei d'estabilitat catalana, pactada per CiU i el PP, obliga a complir sigui com sigui. Les retallades de Generalitat i Estat continuaran encenent el carrer amb protestes socials, sindicals i del moviment del 15-M. Es preveu, també en el pla social, una tardor calenta.
Notícies relacionades
Enllaços relacionats
- aposten sense pèls a la llengua per la independència si no s'aconsegueix res semblant al concert
- sigui un clam pel pacte fiscal –com defensa Mas– o un clam per la independència –com voldrien els seus promotors–
- Els populars només s'han oposat a una de les 18 lleis impulsades pel govern,
- Les condicions dels republicans per un pacte
- apareix cada cop més en els discursos de dirigents de CDC