Política

LLUC SALELLAS

CANDIDAT DE LA CUP A LA DEMARCACIÓ DE GIRONA

“Els sectors estratègics han de ser de titularitat pública”

“L'única finalitat de les empreses privades és enriquir-se, i és l'administració qui té i ha de tenir com a primera i única prioritat les persones”

“Les administracions han de jugar un paper molt més actiu en la promoció de l'ocupació del que estan jugant; per exemple, posant a l'abast dels joves totes les eines perquè s'associïn en cooperatives”

INDEPENDÈNCIA
“Som els únics que aportem el debat sobre els Països Catalans al debat sobiranista ”
ECONOMIA
“Cal potenciar sectors tradicionals com el tèxtil, les manufactures i l'agricultura”
EUROPA
“Volem una Unió Europea dels pobles i les nacions. L'actual Unió, no és democràtica”
CARRETERES
“No s'ha de desdoblar l'N-II, sinó millorar-la a fi que no hi hagi accidents, i fer gratuïta l'AP-7”
FISCALITAT
“Les grans fortunes estan pagant un 1%, mentre els ciutadans paguem el 13%, el 15%, el 20% o més”
ADMINISTRACIÓ
“Cal eliminar les diputacions, i ampliar el poder que tenen els ajuntaments”
BANCA
“El servei bancari ha d'existir. És un servei bàsic, i com a tal ha de ser un servei públic ”
CAMPANYA
“Mai ningú ens podrà imposar res, perquè no tenim deutes amb ningú. Som els únics”
DESNONAMENTS
“Ha d'haver-hi una moratòria, la dació en pagament retroactiva, i més lloguers socials”
LIDERATGE
“Per la CUP la política és una acció col·lectiva, i tots hi som igual d'importants”

Des de la seva creació, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) havia limitat la seva acció política a l'àmbit local. A les eleccions del 25 de novembre, però, han decidit presentar-se, i fer el salt a la política nacional.

Per què ara?
L'anàlisi que vam fer és que en un moment com l'actual, de cruïlla històrica en l'àmbit nacional i social, havíem d'aportar el debat dels Països Catalans al debat sobiranista, des d'una opció clarament d'esquerres i radicalment democràtica.
El fet que es presentin disgregarà una mica més el vot sobiranista. No pot ser contraproduent per a la causa?
Creiem que aportarem gent a l'independentisme que fins ara no hi era. Gent crítica amb la política convencional que es pot sentir identificada amb una opció com la nostra. No només ho diem, que farem política diferent, sinó que ja la fem dia rere dia als municipis.
Un vot a la CUP és un vot antisistema?
Com deia David Fernández [cap de llista de la CUP per Barcelona], si el sistema és 80.000 desnonats i tres milions de pobres, doncs sí, llavors la CUP és un vot antisistema. Però no és un vot exclusiu per als antisistema, sinó que hi ha molta gent que no ho és, i s'identifica amb el model de la CUP. Els nostres plantejaments són ferms, compromesos, i també radicals.
Quin és el seu full de ruta cap a la independència dels Països Catalans?
Passa per engegar un procés que impliqui tots els territoris que ho vulguin. Implicar agents socials i cívics, des de baix cap a dalt, i que ens dugui a un referèndum al més aviat possible.
Quina actitud mantindran respecte al procés que des de CiU asseguren que engegaran si guanyen les eleccions?
Si CiU inicia el procés —això caldrà veure-ho, perquè de moment el senyor Mas diu una cosa un dia i l'endemà el senyor Duran i Lleida en diu una altra—, nosaltres plantejarem el debat dels Països Catalans en aquest procés, la qual cosa no està fent ningú.
És acceptable per a vostès un Principat independent sense el País Valencià, la Franja i la Catalunya del Nord?
Som independentistes, i fa molts anys que ho som. Evidentment no ens oposarem mai a un procés que signifiqui la independència de Catalunya.
Rebutgen la integració dels Països Catalans dins la Unió Europea, i el manteniment de l'euro com a moneda. Per què?
Estem a favor d'una unió política dels pobles i les nacions d'Europa, i creiem que n'hem de formar part. I, a més, s'hi hauria d'afegir els pobles de la riba sud del Mediterrani, amb els quals sempre hem tingut tractes. Del que no estem a favor és de la Unió Europea actual, perquè no és democràtica en tant que qui decideix són els mercats i una Comissió Europea que no escullen els ciutadans. Ara mateix la Unió Europea és una simple corretja de transmissió dels lobbies financers. No hi podem estar d'acord i, per això, creiem que hem de replantejar el tipus de pactes que tenim entre els pobles d'Europa.
Un altre dels eixos fonamentals del seu programa és el manteniment dels serveis socials públics.
El senyor Mas ja ha dit que, si guanya, continuarà retallant els serveis públics. Nosaltres pensem que la majoria de la gent vol la independència d'una banda, i que se li garanteixin els serveis públics, de l'altra.
Però el govern sortint diu que no hi ha diners a la caixa i que, per tant, si no creixen els ingressos no hi ha altre remei que retallar despeses. D'on obtindrien vostès ingressos per finançar l'ampliació dels serveis públics que proposen?
S'han de canviar les prioritats de despesa: deixar d'invertir en aspectes que no són realment importants, com ara l'exèrcit i el protocol. I també ampliant els ingressos. Com? Aturant el frau fiscal i fent una fiscalitat més igualadora, de manera que els que més tenen paguin més.
Les grans fortunes han de pagar més del 50% llarg que paguen actualment?
El problema no és que hagin de pagar més, sinó que a través de les Sicav i les entitats pantalla en realitat paguen un 1%. No pot ser que els ciutadans paguin un 13%, un 15%, un 20%... i que els qui més tenen paguin només un 1% gràcies a subterfugis.
Podem llegir al seu programa: “derogació de tot acord amb entitats privades en l'àmbit dels serveis públics i pensions”; “nacionalització de la banca”; “assumpció de la propietat per part del sector públic de les escoles i hospitals concertats”... No creuen en la propietat i la iniciativa empresarial privada?
Sí que hi creiem. Hi estem molt a favor. Som els primers que potenciem cooperatives, per exemple. El que defensem és que els sectors estratègics del país (sanitat, educació, transports, banca, recursos energètics, etc.) han de ser de titularitat pública. Perquè considerem que són necessitats bàsiques que han d'estar a les mans de l'administració, que és qui sempre farà cas de les necessitats de les persones. L'única finalitat de les empreses privades és enriquir-se.
S'han oposat, per exemple, a la privatització de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat. El govern diu que mantindrà el control del servei. No se'ls creuen?
De moment a la Selva Marítima ja ha pujat significativament el preu de l'aigua d'ençà que s'ha sabut que es privatitzava l'empresa. Dubtem molt que una empresa hagi pagat 900 milions d'euros sense garantir-se que podran decidir sobre el servei. És molt greu que aquells que diuen que creen estructures d'estat el primer que facin és vendre's un servei bàsic a una empresa espanyola.
Qui ens ha de treure de la crisi?
De la crisi en sortirem entre tots. Creant cooperatives, xarxes i implicacions socials, i amb l'ajut d'una administració que estigui realment per fer-ho possible, no com ara.
Han mostrat una oberta oposició al procés de sanejament dels bancs amb diners públics. Sense bancs viuríem més bé?
Ha d'haver-hi una banca pública i ètica. Ha d'haver-hi un servei bancari per als ciutadans. Però cal una nova legislació que no permeti que els bancs prioritzin els beneficis al servei públic. Amb els estalvis de la gent no s'hi pot jugar.
Els desnonaments s'han convertit en una de les problemàtiques associades a la crisi que han causat més alarma social. Com resoldre-ho?
Els membres de la CUP fa temps que acudim als desnonaments per evitar que els Mossos, enviats per Felip Puig, els executin. En el programa electoral, a més, incorporem els tres punts que reclama la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH): moratòria immediata dels desnonaments, dació en pagament retroactiva i promoció del lloguer social. A més, hem de fer polítiques actives de debò per garantir un dret bàsic com l'habitatge.
L'altra lacra és l'atur, de manera molt especial entre els joves. Quines polítiques de creació d'ocupació proposen?
Les institucions han de jugar un paper molt més actiu. Per exemple, donant totes les eines perquè els joves s'associïn en cooperatives. Cal potenciar el quilòmetre zero; sectors tradicionals, propers, que van ser molt productius i que es van anar abandonant (el tèxtil, les manufactures, l'agricultura, etc.). Un sector públic de qualitat, també crearà feina.
Sempre s'han oposat a la MAT.
És un projecte fill d'un moment econòmic diferent, que tothom sap que no tornarà —i no ho diem només nosaltres—. Per tant, no és necessària.
L'N-II no s'acaba de desdoblar mai.
No considerem que faci falta. S'ha de millorar, evidentment: un carril per banda, amb vorals, i incrementar la seguretat a fi que no hi hagi accidents i morts cada setmana. Millorar-la sí, desdoblar-la no, perquè ni tan sols hi ha diners per fer-ho. Hem d'agafar l'AP-7, que està àmpliament amortitzada i treure els peatges per als ciutadans i continuar fent pagar pel pas de mercaderies.
També proposen la dissolució de les diputacions.
Són institucions que va crear l'Estat espanyol el segle XIX, inventades del no-res i sense cap sentit territorial. Dins el debat, ens plantejaríem si eliminar també consells comarcals o no. Volem donar més poder als ajuntaments, que, al cap i a la fi, són les administracions més properes als ciutadans.
Al seu programa electoral també hi ha un decàleg de principis de la seva acció política. Entre altres: mandats limitats a una legislatura, retribució màxima de 1.600 euros nets mensuals, impedir la duplicitat de càrrecs, etc. L'objectiu és la transparència, prestigiar l'activitat política...
Són objectius diversos. Estem en contra de la manera de fer política que hi ha hagut fins ara. Pensem que es pot fer política seriosa, de veritat, i compromesa, d'una manera diferent. I, de fet, ho fem als ajuntaments.
També han decidit finançar la campanya sense crèdits bancaris i fent ús exclusivament de fons propis i aportacions de particulars i col·lectius.
Tots els partits, excepte nosaltres, acumulen deutes amb les entitats bancàries, la qual cosa crea dependències amb els bancs. Creiem que l'única manera de garantir que mai ningú no ens podrà imposar res és no tenir deutes amb ningú.
En els seus cartells no hi ha la clàssica imatge dels candidats. Per què?
Entenem que la política és una acció col·lectiva, no individual. Jo no sóc cap líder ni cap salvador, com altres pretenen ser. El nostre projecte és fet entre tots, i tots hi dediquem hores i esforços. Tots hi som igual d'importants.
Faci'm un pronòstic. Quina representació creu que trauran?
A Girona creiem que tenim garantit un diputat, i que hi ha la possibilitat d'arribar a dos. En el conjunt del país comptem que estarem voltant de l'obtenció del grup parlamentari propi.

Preparat, jove i d'idees clares

Salellas escolta atentament cada pregunta, i la respon de manera concisa, directa i sense ambigüitats. Té 27 anys i és fill de l'advocat i activista polític Tià Salellas. És llicenciat en ciències polítiques i periodisme per la UPF, i té un màster sobre estudis del nacionalisme per la universitat d'Edimburg. A més, està implicat en diverses entitats veïnals, socials, culturals i polítiques.

FOTO: lluís serrat

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a