“Els sectors estratègics han de ser de titularitat pública”

L'anàlisi que vam fer és que en un moment com l'actual, de cruïlla històrica en l'àmbit nacional i social, havíem d'aportar el debat dels Països Catalans al debat sobiranista, des d'una opció clarament d'esquerres i radicalment democràtica.

Creiem que aportarem gent a l'independentisme que fins ara no hi era. Gent crítica amb la política convencional que es pot sentir identificada amb una opció com la nostra. No només ho diem, que farem política diferent, sinó que ja la fem dia rere dia als municipis.

Com deia David Fernández [cap de llista de la CUP per Barcelona], si el sistema és 80.000 desnonats i tres milions de pobres, doncs sí, llavors la CUP és un vot antisistema. Però no és un vot exclusiu per als antisistema, sinó que hi ha molta gent que no ho és, i s'identifica amb el model de la CUP. Els nostres plantejaments són ferms, compromesos, i també radicals.

Passa per engegar un procés que impliqui tots els territoris que ho vulguin. Implicar agents socials i cívics, des de baix cap a dalt, i que ens dugui a un referèndum al més aviat possible.

Si CiU inicia el procés —això caldrà veure-ho, perquè de moment el senyor Mas diu una cosa un dia i l'endemà el senyor Duran i Lleida en diu una altra—, nosaltres plantejarem el debat dels Països Catalans en aquest procés, la qual cosa no està fent ningú.

Som independentistes, i fa molts anys que ho som. Evidentment no ens oposarem mai a un procés que signifiqui la independència de Catalunya.

Estem a favor d'una unió política dels pobles i les nacions d'Europa, i creiem que n'hem de formar part. I, a més, s'hi hauria d'afegir els pobles de la riba sud del Mediterrani, amb els quals sempre hem tingut tractes. Del que no estem a favor és de la Unió Europea actual, perquè no és democràtica en tant que qui decideix són els mercats i una Comissió Europea que no escullen els ciutadans. Ara mateix la Unió Europea és una simple corretja de transmissió dels lobbies financers. No hi podem estar d'acord i, per això, creiem que hem de replantejar el tipus de pactes que tenim entre els pobles d'Europa.

El senyor Mas ja ha dit que, si guanya, continuarà retallant els serveis públics. Nosaltres pensem que la majoria de la gent vol la independència d'una banda, i que se li garanteixin els serveis públics, de l'altra.

S'han de canviar les prioritats de despesa: deixar d'invertir en aspectes que no són realment importants, com ara l'exèrcit i el protocol. I també ampliant els ingressos. Com? Aturant el frau fiscal i fent una fiscalitat més igualadora, de manera que els que més tenen paguin més.

El problema no és que hagin de pagar més, sinó que a través de les Sicav i les entitats pantalla en realitat paguen un 1%. No pot ser que els ciutadans paguin un 13%, un 15%, un 20%... i que els qui més tenen paguin només un 1% gràcies a subterfugis.

Sí que hi creiem. Hi estem molt a favor. Som els primers que potenciem cooperatives, per exemple. El que defensem és que els sectors estratègics del país (sanitat, educació, transports, banca, recursos energètics, etc.) han de ser de titularitat pública. Perquè considerem que són necessitats bàsiques que han d'estar a les mans de l'administració, que és qui sempre farà cas de les necessitats de les persones. L'única finalitat de les empreses privades és enriquir-se.

De moment a la Selva Marítima ja ha pujat significativament el preu de l'aigua d'ençà que s'ha sabut que es privatitzava l'empresa. Dubtem molt que una empresa hagi pagat 900 milions d'euros sense garantir-se que podran decidir sobre el servei. És molt greu que aquells que diuen que creen estructures d'estat el primer que facin és vendre's un servei bàsic a una empresa espanyola.

De la crisi en sortirem entre tots. Creant cooperatives, xarxes i implicacions socials, i amb l'ajut d'una administració que estigui realment per fer-ho possible, no com ara.

Ha d'haver-hi una banca pública i ètica. Ha d'haver-hi un servei bancari per als ciutadans. Però cal una nova legislació que no permeti que els bancs prioritzin els beneficis al servei públic. Amb els estalvis de la gent no s'hi pot jugar.

Els membres de la CUP fa temps que acudim als desnonaments per evitar que els Mossos, enviats per Felip Puig, els executin. En el programa electoral, a més, incorporem els tres punts que reclama la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH): moratòria immediata dels desnonaments, dació en pagament retroactiva i promoció del lloguer social. A més, hem de fer polítiques actives de debò per garantir un dret bàsic com l'habitatge.

Les institucions han de jugar un paper molt més actiu. Per exemple, donant totes les eines perquè els joves s'associïn en cooperatives. Cal potenciar el quilòmetre zero; sectors tradicionals, propers, que van ser molt productius i que es van anar abandonant (el tèxtil, les manufactures, l'agricultura, etc.). Un sector públic de qualitat, també crearà feina.

És un projecte fill d'un moment econòmic diferent, que tothom sap que no tornarà —i no ho diem només nosaltres—. Per tant, no és necessària.

No considerem que faci falta. S'ha de millorar, evidentment: un carril per banda, amb vorals, i incrementar la seguretat a fi que no hi hagi accidents i morts cada setmana. Millorar-la sí, desdoblar-la no, perquè ni tan sols hi ha diners per fer-ho. Hem d'agafar l'AP-7, que està àmpliament amortitzada i treure els peatges per als ciutadans i continuar fent pagar pel pas de mercaderies.

Són institucions que va crear l'Estat espanyol el segle XIX, inventades del no-res i sense cap sentit territorial. Dins el debat, ens plantejaríem si eliminar també consells comarcals o no. Volem donar més poder als ajuntaments, que, al cap i a la fi, són les administracions més properes als ciutadans.

Són objectius diversos. Estem en contra de la manera de fer política que hi ha hagut fins ara. Pensem que es pot fer política seriosa, de veritat, i compromesa, d'una manera diferent. I, de fet, ho fem als ajuntaments.

Tots els partits, excepte nosaltres, acumulen deutes amb les entitats bancàries, la qual cosa crea dependències amb els bancs. Creiem que l'única manera de garantir que mai ningú no ens podrà imposar res és no tenir deutes amb ningú.

Entenem que la política és una acció col·lectiva, no individual. Jo no sóc cap líder ni cap salvador, com altres pretenen ser. El nostre projecte és fet entre tots, i tots hi dediquem hores i esforços. Tots hi som igual d'importants.

A Girona creiem que tenim garantit un diputat, i que hi ha la possibilitat d'arribar a dos. En el conjunt del país comptem que estarem voltant de l'obtenció del grup parlamentari propi.