“Vaguetats, frivolitats, bajanades”

El Cuerpo Nacional de Policía, depenent del Ministeri de l'Interior, dirigit encara pel català Jordi Fernàndez Díaz, ha tingut un protagonisme destacat en la campanya que es va tancar divendres passat. N'ha tingut molt però n'hauria pogut tenir molt més perquè pretenia, en ple procés electoral, obtenir un permís judicial d'entrada i registre per irrompre en la seu de CDC i en la casa del seu extresorer, Daniel Osácar, buscant noves proves del finançament irregular del partit destapat en el cas Millet. Volien donar aquest cop d'efecte en base a unes proves –per dir-ho d'alguna manera–que, fonts de la fiscalia consultades per aquest diari, no han dubtat a definir de “vaguetats, frivolitats i bajanades”.

Estupor i també por. Aquestes són les dues paraules que millor defineix ara l'estat d'ànim dins de la institució del ministeri públic a Catalunya després de comprovar que, en no obtenir l'aval per tirar endavant els registres des de la Policía, es va optar per la via extrajudicial filtrant a la premsa un esborrany amb suposades novetats sobre el cas, que, segons una primera anàlisi feta pel fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, apunten a “calúmnia”. La difusió de l'esborrany ha tingut el mateix efecte que tindria un cartutx de dinamita fent explosió al mig d'una fossa sèptica. L'ona expansiva que va començar per enllardar els més alts càrrecs de CDC i la professionalitat del cos dels Mossos d'Esquadra, ha acabat impactant de ple en la reputació de la fiscalia anticorrupció i la independència del mateix sistema judicial.

D'aquesta última escampada de fems se'n va encarregar divendres el secretari general del Sindicato Unificado de la Policía (SUP), José Manuel Sánchez, amb un comunicat en què es posa en dubte que la fiscalia anticorrupció i el jutge del cas Palau vulguin anar fins al fons. La conspiració, tan perfecta com barroera, va néixer el 29 d'octubre passat en una reunió a la novena planta de l'edifici F de la Ciutat de la Justícia, on dos súper alts càrrecs del CNP, l'excap de la unitat de delictes econòmics i fiscals i actualment director del centre d'intel·ligència contra el crim organitzat, José Luis Olivera, i el cap d'Afers Interns, Marcelino Martín Bas, van anar a visitar el fiscal Emili Sànchez Ulled. A la trobada també hi va ser present el fiscal responsable a Catalunya d'Anticorrupció, Fernando Bermejo, no pas perquè tingui relació amb el cas sinó perquè és de persona intel·ligent tenir en una reunió compromesa algú que pugui aixecar-ne acta. En aquella reunió, la policia va posar damunt la taula dels fiscals un trist document de 10 pàgines que no és més que un resum cronològic dels més de 15.000 folis que ja acumula la causa, sense cap altra novetat que el sorprenent compromís de treballar per trobar confidents que avalarien les noves sospites contra els alts càrrecs de CDC. Els comandaments pretenien, també, que la investigació es confiés al cos d'Afers Interns. Els policies Olivera i Martín Bas van abandonar la fiscalia amb l'evident no per resposta, i en comptes de travessar el vestíbul de la Ciutat de la Justícia per anar a comunicar les seves sospites directament al jutge, que viu en un despatx de l'edifici I situat al mateix recinte judicial on hi ha l'edifici F, van decidir tornar a Madrid amb els seus deu folis.

Tres setmanes més tard apareixia en forma de notícia escandalosa un esborrany de 17 pàgines, filtrat, segons el SUP, per un policia indignat. La indignació va per barris i tot té el seu temps. Des que es va publicar, l'esborrany només ha fet que generar querelles. Ningú pot descartar una nova acció de la fiscalia contra tanta frivolitat i bajanada.