Com qualsevol altra societat europea, Catalunya té arrelada la judeofòbia. La diferència entre aquí i altres països occidentals és que ni a les escoles ni als instituts hem fet educació sobre l'Holocaust.

Catalunya no és més antisemita que altres societats. Però fins fa poc es feia veure que aquest problema no existia i no s'aplicaven polítiques públiques.

Va ser la meva contribució a la disminució de l'antisemitisme. Vaig proposar que a l'article 40.8 de l'Estatut, que diu que els poders públics han d'eradicar el racisme i la xenofòbia, s'hi inclogués l'antisemitisme. Des que això forma part de l'Estatut, les institucions poden fer polítiques públiques.

Sovint, el nou antisemitisme empra estereotips antics amagats sota les crítiques a l'Estat d'Israel.

A l'edat mitjana, es parlava de dos grans enemics: el diable i els jueus. Al segle XXI, qui té prejudicis creu que el diable són els Estats Units i que els jueus són Israel. El prejudici perviu amagat darrere un discurs modern.

No. Aquí persisteixen tres grans prejudicis: contra els gitanos, contra els musulmans i contra els jueus.

Tampoc. Un 57% dels adolescents que fan l'ESO, joves entre 12 i 16 anys, no volen com a companys de classe una noia o un noi jueus, malgrat que no en coneixen cap.

És la conjunció d'un prejudici bimil·lenari, arrelat arreu d'Europa, amb dos clixés actuals: un tanc israelià i un senyor vestit de negre que anomenen ultraortodox com si fos fanàtic. En canvi, si els joves sabessin, per exemple, que darrere dels còmics dels superherois, com ara Superman, Batman i Spiderman, hi ha creatius jueus, almenys tindrien imatges positives.

Que tot Occident no es pot explicar si no parlem de tres ciutats: Atenes, Roma... i també Jerusalem.

Com a prejudici de greus conseqüències va néixer fa dos mil anys. Es va enfortir quan l'imperi romà va adoptar el cristianisme com a religió oficial i va propulsar la judeofòbia. El prejudici social es va legitimar des del poder polític.

Hi ha dos enfocaments. El dels EUA, on la llibertat d'expressió és plena i es pot dir el que es vulgui, i el d'Alemanya, on hi ha discursos punibles, com ara el de la negació de l'Holocaust. El que no s'hi val és el sí, però no: llibertat d'expressió, sí; però només contra els jueus.

Cal introduir l'educació en l'Holocaust, cal treballar per eradicar l'antisemitisme i cal divulgar la cultura jueva en positiu.

En els últims anys s'han endegat polítiques públiques en aquest sentit, però necessiten una forta empenta. Per què? Potser l'Estat d'Israel seria un dels primers de reconèixer l'estat de Catalunya, però sobretot perquè hi ha jueus catalans. On més ha crescut l'emigració jueva a Europa els últims anys ha estat a Alemanya, Àustria i... Catalunya.

És difícil saber-ho. Trigarà. Per això cal donar prioritat a l'educació sobre l'Holocaust: en les ciències socials i en altres matèries, com ara les llengües i la filosofia. Introduir al currículum l'educació en l'Holocaust i formar professorat català. Perquè és una eina d'excel·lència per reduir l'antisemitisme i altres prejudicis. Ara només hi ha iniciatives aïllades.