“L'aportació més gran que hem rebut són 4.000 euros”

Ha calgut gestionar els pocs recursos que hi havia, crear-ne de nous i endreçar la casa atès el creixement exponencial que hi ha hagut. Tots treballem en una mateixa entitat i calia coordinar la gestió econòmica. Ha estat complicat, perquè no tothom ho ha entès amb facilitat, hi havia sectorials i territorials amb comptes corrents propis i a vegades la gent té vicis adquirits, però era necessari per no prendre mal davant d'estaments superiors, ja que depenem d'Hisenda de l'Estat i de la Generalitat. Estem al dia de tots els tributs; fins i tot està aprovisionat perquè no hi hagi cap daltabaix.

Hi ha tres bases: les quotes d'associats –hem aconseguit que qui vulgui pugui pagar més dels quatre euros mínims–, els donatius i, la més significativa, que ens ha fet fer un salt qualitatiu, la venda de productes a altres entitats perquè els distribueixin i en facin una gestió òptima.

No, cap partit ni administració ens dóna diners. I, si alguna vegada ens ho han ofert, hem dit que no. No volem dependre de finançaments externs que no siguin molt diàfans.

No, no hi ha ni una empresa al darrere. Totes les aportacions són de particulars, la màxima enguany ha estat de 4.000 euros, d'una parella de Mèxic.

Per estatuts no ho tenim permès, no podem demanar crèdit a cap entitat financera, ni tan sols tenir targetes o talonaris.

Ni un. Ni tan sols despeses, dietes, quilometratges... Res, tots hi posem diners de la butxaca.

És lògic, cal un fons per donar un mínim d'estabilitat a l'ANC. Hi ha tretze persones cobrant.

No el tresorer, però potser sí un comptable: la distribució dels diners ha d'estar controlada fins a l'últim euro. La part administrativa hauria de funcionar com un rellotge suís, i això només s'aconsegueix professionalitzant-la, tot depenent de la política, és clar. S'han posat les bases i els mitjans, però dependrà de la nova executiva que es faci.

És que no ens podem permetre tenir dèficit, perquè difícilment ens donarien subvencions o crèdits, no tenim entitat jurídica per poder-ho demanar.

És un pressupost conservador, perquè serà un any complex. No sabem quines actuacions caldrà fer per defensar el projecte de l'ANC, i totes han de tenir una dotació mínima necessària.

Hi estem treballant. Dependrà de quina infraestructura podem arribar a muntar, i tornarem a buscar la complicitat de tercers. Si al matí hi ha d'haver pantalles gegants o connexions en directe amb els 947 municipis de Catalunya no és cap broma, pot suposar un cost molt superior a la Via Catalana, que, si bé molts serveis van ser desinteressats, va costar uns 100.000 euros. Si s'hagués hagut de pagar tot no hi hauria prou diners...

Sóc aquí des d'abans de la constitució, i mai havia tingut accés a una informació tan exhaustiva i avançada com ara, i no ho dic com a tresorer. En tot col·lectiu sempre hi ha un grup que es pot tirar pedres a la teulada, però aquell que vulgui escalar que vagi a fer muntanyisme...

Ja en tenim tota la informació. Un grup va considerar que no es va fer una gestió prou adequada i que s'havien gastat diners superflus, uns 600 euros. I les anàlisis i estudis que s'han fet per resoldre si s'havien gastat de més o de menys han costat més de 4.000 euros: un despropòsit.

És obvi. La seva imatge és molt potent ara mateix i ha calgut reforçar-la, perquè el país no s'havia manifestat tan obertament i no tenia els mitjans per exterioritzar la situació amb imatges corporatives com estelades, pancartes i material fungible.

La samarreta de la Via Catalana va ser un èxit brutal, però és una cosa passada i no sé si repetirem el groc. Hi estem pensant, també dependrà de les necessitats econòmiques. Suposo que a última hora hi haurà una altra allau de peticions de material, i més tenint present que s'allargarà com a mínim fins al 9-N.