Indústria confirma la retallada de canals a TV3
Soria diu que ha de ser la Generalitat que decideixi quin dels tres múltiplex vol perdre, tot i que suggereix que sigui el segon de la CCMA
El govern assegura que hi ha una solució per no perdre'l
El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va confirmar ahir la retallada de canals de TV3, una setmana després de l'alerta llençada pel portaveu de la Generalitat, Francesc Homs. Soria va assegurar, en la sessió de control al govern espanyol al Congrés, que Catalunya perdrà un dels tres múltiplex –en cada un hi caben quatre canals de televisió– a partir de l'1 de gener del 2015. El ministre d'Indústria es va escudar de nou en què és una ordenació de freqüències de la televisió digital imposada per normativa europea. A partir de l'any vinent, l'espai radioelèctric que comprèn el múltiplex 61 al 69 –on hi ha els canals de TV3, entre d'altres– ha de quedar lliure perquè l'ocupin les operadores de mòbil que han de desenvolupar-hi la xarxa 4G, internet d'alta velocitat al mòbil. Fa dos anys, però, que se sap que cal alliberar aquest espai.
El ministre d'Indústria responia així al diputat d'ERC, Alfred Bosch, el qual havia formulat una vintena de preguntes sobre si el govern espanyol pensa impedir emissions que garanteixen la pluralitat televisiva en llengua catalana, i si retallarà a la meitat l'espectre disponible per a la televisió en català. En aquest sentit, Soria va voler precisar, però, que la mesura també afectarà el “sector privat i tots els públics” mencionant RTVE i les cadenes autonòmiques. En aquest punt va citar també TV3, recordant que Catalunya era l'única comunitat autònoma que tenia tres múltiplex (MUX); dos d'ells públics i gestionats per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). I va apuntar que mentre la resta de comunitats autònomes es quedaran amb un dels dos MUX dels que gestionin, “serà la Generalitat qui decideixi quin dels tres vol perdre”. Tot i això, el govern espanyol suggereix que tanqui el segon múltiplex públic. Eliminar-lo significaria haver de renunciar a l'alta definició (HD) –és el canal on hi ha TV3HD– una tecnologia de la qual la cadena catalana ha estat pionera en la seva emissió a l'Estat espanyol, i a més impossibilitaria tècnicament tenir una finestra futura per a la reciprocitat amb les Illes Balears i el País Valencià (es troba en via morta d'ençà que IB3 va tancar les emissions al Principat, el novembre del 2012, adduint retallades i del tancament, per part del govern popular de Fabra, del Canal 9 valencià, el novembre passat.
Negociació política
La qüestió de fons, però, és saber si hi ha espai radioelèctric lliure per recol·locar els canals inclosos en el MUX afectat. El govern assegura que hi ha una via per no perdre'l i els experts, en aquest sentit, també pensen que hi pot haver una sortida al problema presentant la “solució a Madrid”. Això es desprèn de la piulada a Twitter del secretari de Comunicació, Josep Maria Martí: “Existeix la solució per no perdre cap MUX. D'aquí a uns dies ens reunirem amb el Ministeri. Confiem que rectifiquin davant dels nostres arguments.” Al matí, en la sessió de control al govern al Parlament, el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, havia anunciat una reunió amb el govern espanyol per abordar el futur de TV3 en la TDT.
El múltiplex privat
El govern espanyol ha dit a la Generalitat que ha de tancar un dels tres múltiplex, tot i que hagi apuntat al segon públic. I en aquest escenari, hi ha un tercer implicat: el múltiplex privat d'àmbit nacional que gestiona el Grup Godó des del qual emeten 8 TV, RAC105TV, Barça TV i Bom TV. Sobre la possibilitat d'allotjar-hi TV3HD, implicaria que Godó tanqués dos canals a favor de TV3HD. El problema, diuen els experts, és que convertir aquest MUX en meitat públic i privat significa canviar les condicions de la concessió, amb totes les implicacions legals que se'n deriven, i que Godó té fins al 2018.
La gestió de les ones, competència exclusiva de l'Estat espanyol
gemma busquets
L'espectre radioelèctric és una de les batalles principals de l'audiovisual. Per què? Pel pes creixent de les empreses de telefonia mòbil que amb el 4G es posicionen com a subministradores de continguts, feu històric de les cadenes de televisió que veuen perdre el monopoli. Les telecos es queden les millors franges de l'espectre i paguen grans quantitats als estats que el gestionen.
L'Estatut ho incloïa
Les ones són competència exclusiva de l'Estat espanyol. Segons recorda el professor de la UAB i investigador en polítiques de comunicació, Josep Àngel Guimerà, l'Estatut del 2007 reclamava que Catalunya pogués gestionar la seva part de l'espai radioelèctric; una “qüestió estratègica, com s'està veient ara”. Aquest punt de l'Estatut, però, va caure, una part durant el debat al Congrés, i després amb els recursos presentats pel PP i el PSOE al Tribunal Constitucional, que ho va tombar argumentant que “era competència exclusiva de l'Estat, tal i com recull la Constitució”.
Una ‘telecos' catalana
Els experts recorden que caldria tenir un operador de telecomunicacions català.