El no fa por amb el menjar

L'ofensiva sense quarter desfermada durant tota aquesta setmana pel camp unionista sembla que no ha tingut un gran efecte en la campanya del referèndum escocès. Tot i així, o potser per això, no hi dóna treva.

La darrera enquesta difosa, feta pública ahir a les 12.30, hora de Londres, de la companyia IMC per al diari de The Guardian, situa el no lleugerament al davant, 42-40, i destaca una borsa d'indecisos del 17%, en la qual podria estar la clau del resultat. Quan s'exclouen, el frec a frec és de 51,3 punts per a l'unionisme i 48,7 per al sí.

Aquesta projecció de vot per a l'independentisme és el percentatge més alt registrat per ICM, fet que suposa una raonable bona notícia per al camp sobiranista, ja que continuaria mostrant una lleugera tendència a l'alça. Sempre, però, en relació amb les dades recollides abans per la mateixa empresa de demoscòpia.

Amb tot, el relatiu optimisme amb què l'independentisme es pot mirar les xifres cal punxar-lo una mica. Perquè, dijous a última hora, una altra enquesta, en aquest cas de YouGov per a The Times i The Sun, del grup Murdoch, indicava que el no arribava als 52 punts, mentre que el sí n'obtenia 48.

Va ser precisament el sondeig anterior de YouGov, fet públic a última hora de dissabte passat, el que va provocar un terratrèmol polític a Escòcia i encara més a Westminster. Per primera vegada l'independentisme se situava al davant, 51-49, dades que van desencadenar tota mena de moviments entre els partidaris de mantenir la unió.

Les noves dades de YouGov indicarien que el no ha recuperat terreny. Amb tot, la mitjana de les enquestes publicades els darrers set dies donen al sí 48,7 punts, els mateixos que li atorgava ICM.

La promesa de més poders per a Escòcia, la visita dels líders dels partits més importants de Westminster –el primer ministre, David Cameron; el soci de coalició, Nick Clegg, i el cap de l'oposició, Ed Miliband–, així com el continuat alarmisme atiat des de Londres quant a l'augment dels preus dels aliments haurien tingut poc o nul efecte en els votants.

Informacions de la BBC asseguraven ahir que Cameron hauria empès els caps de les grans companyies de distribució d'aliments –Sainsbury's, Asda, Waitrose, Tesco i Marks and Spencer– a dir en veu alta que en cas de sí es produiria un augment de preus a Escòcia. De fet, podrien estar preparant un comunicat en aquest sentit per fer-lo públic en les pròximes 48 hores.

La cap laborista d'Escòcia, Johann Lamont, hi insistia assegurant que “un sí suposaria factures més altes”, en alimentació i energia.

L'unionisme s'adona de la gran resistència de l'independentisme, malgrat la pluja d'amenaces, velades i no velades, que li cauen a sobre.

La darrera, que es podria fer pública aquest matí o durant el cap de setmana, posa l'accent en el cost de les comunicacions. La cadena de televisió Sky News, d'altra banda, una font no gens parcial en aquest debat concret, informava ahir que “les grans companyies estaven en converses per llançar un advertiment sobre les implicacions de la independència d'Escòcia.”

Westminster ha decidit, doncs, no estalviar munició. De fet, les veus que apel·len a un rational thinking, i que refusen l'alarmisme són més aviat poques i estan prou encotillades. Ahir es va escoltar la de Tim Martin, empresari de la cadena de pubs britànica JD Wetherspoon, que assegurava que “s'estan dient un munt de bajanades; Escòcia podria anar molt bé pel seu compte”. JD Wetherspoon té 75 locals a Escòcia, dóna feina a 4.000 persones i prepara l'obertura de sis nous establiments. I encara una altra veu que ahir es va alçar per contradir les afirmacions de British Petroleum, sobre que el sí minaria les possibilitats de la indústria del mar del Nord, va ser la del professor Alex Russell, de la Universitat d'Aberdeen.

A hores d'ara, doncs, en què s'han començat a perdre les formes i es posa en pràctica qualsevol mètode per tal d'afavorir el no, és impossible fer una predicció de quin serà el resultat del referèndum.

Hi influeixen dos factors. D'una banda, l'elevadíssim nombre d'electors registrats, el 97% dels que hi tenen dret a vot. Un rècord absolut en la història política d'Escòcia, que situa el nombre de ciutadans inscrits en el cens en 4.285.323. De l'altra, i segons els sondejos, el gran nivell d'incertesa entre un segment important de la població, que encara no hauria decidit què votarà.

Quants són a hores d'ara? Si bé les xifres que s'atorguen a un camp i a l'altre no varien gaire un cop exclosos els indecisos, quan se'ls té en compte les diferències sí que resulten molt significatives. L'enquesta de The Guardian en registra el 17%; la de YouGov, el 6%, un interval que oscil·la entre 730.000 i 260.000 votants. I amb les diferències tan ajustades, són aquests ciutadans els que els dos camps intenten convèncer en les darreres hores.

El primer ministre escocès, Alex Salmond, va ser present ahir en set ciutats del país, desplaçant-se en helicòpter; Nicola Sturgeon va continuar batallant a Glasgow, en aquest cas en companyia de Peter Mullan, el protagonista de Trainspotting.

I ja al vespre, també a Glasgow, Ed Miliband i Gordon Brown van oferir el primer míting de la campanya del no junts.