Pressió de l'Estat al món local
carta De Luna adverteix interventors i secretaris locals que no poden fer accions per preparar la consulta avís Els recorda que n'han d'impedir els preparatius i el col·lectiu al·lega que la llei de consultes no els reserva cap paper
L'Estat ja ha dit de totes les maneres possibles que no permetrà que la consulta del 9 de novembre es faci. I que per evitar-ho posarà en marxa tots els mecanismes de què disposi. Ahir en va activar un altre en forma de carta dirigida a tots els secretaris i interventors dels 947 municipis catalans, de les quatre diputacions i dels 41 consells comarcals per pressionar-los pel 9-N. La signa la delegada de l'Estat a Catalunya, María de los Llanos de Luna, que des que es va estrenar en el càrrec sempre s'ha caracteritzat per la seva croada contra tot allò que en l'àmbit local tingui a veure amb la independència. Primer van ser els ajuntaments que no penjaven la bandera espanyola a les façanes i després va aprofundir en fronts contra els municipis que simbòlicament es declaraven territori lliure i sobirà, les quotes a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) o els que exercien la sobirania fiscal. Ara, el focus d'atenció han estat els secretaris i interventors, que si bé orgànicament depenen de l'Estat, funcionalment depenen dels ajuntaments, que són qui els paguen.
En la carta de la delegada, els recorda que la llei del món local aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy –vigent des de finals de l'any passat– els considera funcionaris de l'Estat i que, com a tals, han de complir els seus dictàmens. També els deixa constància que la suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 9-N per part del Tribunal Constitucional “impedeix” l'adopció de qualsevol actuació de preparació de la consulta. En l'escrit, De los Llanos de Luna insta els funcionaris municipals a complir les resolucions judicials i els reclama “respecte” a l'ordenament jurídic. És a dir, “col·laboració” per impedir que els ajuntaments facin cap mena de preparatiu relacionat amb la consulta. La delegada del govern espanyol també afirma que els poders públics són els “primers garants dels compliment de la legalitat i del respecte a l'ordenament jurídic”.
Amenaça sense efecte
La carta va ser rebuda amb fredor per la sectorial d'administració pública de l'ANC perquè, segons diuen, ni secretaris ni interventors han de ser part activa en la consulta. Fins ara, explica la representant Cèlia Argilés, l'únic que estan fent és notificar els locals i els coordinadors que decideixen els ajuntaments, però en cap cas prenen decisions. Ni ho hauran de fer, perquè la llei de consultes ja preveu que els coordinadors assumeixin les tasques que en un procés electoral ordinari correspondrien a secretaris i interventors. En tot cas, si algú del cos vol participar en l'organització, sosté Argilés, serà a títol individual. “No cal que ens recordin que hem de complir la llei perquè això ho fem cada dia. En lloc d'instal·lar la por el que necessitem és suport en el dia a dia”, conclou.
La presidenta del Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local, Petra Saiz, coincideix amb Argilés. La llei de consultes preveu que el coordinador sigui nomenat per l'alcalde i que sigui un funcionari, però enlloc es diu que hagi de ser el secretari ni l'interventor. De fet, Saiz reconeix que la suspensió de la llei i la consulta per part del TC crea un entorn desconegut, i va explicar que el Consell ha enviat una carta a la vicepresidenta Joana Ortega en què li demanen instruccions sobre les actuacions que han de fer mentre duri la suspensió de la consulta i la seva preparació, amb la finalitat de dotar de seguretat jurídica l'actuació dels alcaldes i dels funcionaris de Catalunya.
Una altra persona que va reaccionar a la carta va ser el president de l'ACM, Miquel Buch, que va lamentar el to “amenaçador i d'imposició” de la delegada, que té habitualment els ajuntaments com a diana de les seves accions. “Es constata un cop més que va en contra del que la majoria de ciutadans i institucions reclamen”, va etzibar Buch, que també li va recomanar que es dediqui a treballar per solucionar els problemes reals de la ciutadania. També al migdia el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va tenir paraules per a De los Llanos de Luna, que havia dit prèviament que s'haurien d'utilitzar les forces de l'Estat per aturar el 9-N. “No mereixen cap comentari”, va afirmar Homs, que va acusar-la de “posar els funcionaris enmig d'un debat polític, i això és un acte de gran irresponsabilitat política”. El conseller va recomanar al govern espanyol una mica més de serenitat.
Mentrestant, els ajuntaments no fan cas dels advertiments que arriben des de Madrid. A hores d'ara, 99 municipis ja han confirmat els locals que posaran a disposició de la consulta i 263 ja han designat els coordinadors.
Les 920 mocions, cap a Madrid
El principal escull que ha de superar la consulta del 9 de novembre és la suspensió tant de la convocatòria com de la llei de consultes del Tribunal Constitucional. Per demostrar a l'alt tribunal que això de votar no és una dèria només dels partits del bloc independentista, el govern ha decidit enviar físicament quatre caixes amb les 920 mocions aprovades pels ajuntaments al govern espanyol i al TC. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va explicar ahir en la roda de premsa posterior al Consell Executiu que l'objectiu és que tinguin constància de les mocions aprovades per una “immensa majoria” dels municipis catalans. La decisió de trametre la documentació a Madrid arriba després que dissabte el món local lliurés al president de la Generalitat, Artur Mas, les mocions.